Tenim un problema greu que caldrà anar recordant sistemàticament: la Institució de les Lletres Catalanes té els comptes bloquejats des del 20 de setembre. Calia evitar que la Generalitat destinés recursos públics al referèndum de l’1 d’octubre. La mateixa mesura es va aplicar a 300 entitats culturals (curiosament, l’Institut Ramon Llull ha rebut un tracte més benèvol perquè administrativament és diferent de la ILC). Però el que va ser un càstig preventiu, com quan es retiraven les putes i els gitanos del carrer abans d’una visita de Franco a Barcelona, ha acabat sent un bloqueig econòmic total sense data de venciment. La ILC, segons la seva directora, Laura Borràs, només disposa de diners per pagar nòmines i serveis (llum, aigua i neteja). Amb l’aplicació de l’article 155, evidentment, res no ha canviat, al contrari. I no sembla que les properes eleccions puguin arreglar-ho. La Generalitat continuarà intervinguda, guanyi qui guanyi. Això ha significat la paralització, particularment, de dos dels serveis més eficients que mai havia tingut la nostra administració: els programes Lletres en viu i Lletres a les aules. El primer, bàsicament, porta els autors a les biblioteques per participar en els Clubs de Lectura, el segon, porta els autors a les escoles i els instituts, per fer xerrades amb els alumnes.

Com sobreviure?

Com que el camí no passa perquè els autors treballin sense cobrar, ja que és un servei cultural professional, les solucions són diverses però demanen imaginació. Estem acostumats a resistir, a sobreviure en les pitjors condicions. Però el problema actual ens agafa en un moment històric en què el concepte low cost s’aplica a tots els àmbits de la vida. I en la cultura, més. La cultura es paga a través dels impostos i estem acostumats a no pagar mai. Les biblioteques públiques, a més, en fan bandera, amb tota la raó: els nostres serveis són públics i gratuïts. Repetim, els autors i la Institució de les Lletres Catalanes hi posarem imaginació. Caldrà variar l’esquema organitzatiu d’aquestes trobades tan fèrtils entre escriptors i lectors, entre escriptors i estudiants. Intentant una nova implicació dels ajuntaments, per exemple. Perquè l’objectiu principal és ben clar: no podem perdre-ho. No ens ho podem permetre.