UN TAST DE CATALÀ
Llegim Opinió 15/12/2018

Armilles grogues i jupetins antibales

i
Albert Pla Nualart
2 min

Un gilet, un chaleco, una armilla, tres paraules per donar nom en francès, castellà i català a la peça de vestir sense mànigues que sol anar sota l’americana. Per extensió, pot ser antibales, salvavides o reflectora. D’aquesta última, que és la que fem servir perquè ens vegin els cotxes, se’n pot dir en francès gi let jaune, i així s’autoanomenen els manifestants que tenen ara mateix Macron contra les cordes.

La solidesa del moviment decidirà si són Armilles Grogues -com ja estableix l’ÉsAdir- o només armilles grogues. Però un segon dilema afecta el gènere: ¿els o les Armilles Grogues? TV3 i l’ARA han optat per els. La Vanguardia i Vilaweb, per les. ¿Hi ha precedents? Sí, ens fa saber Enric Gomà. El GDLC recull a camisa un “3 masculí [seguit d’un adjectiu de color distintiu]” que defineix com el nom dels membres d’un cos o partit. Seria el cas dels camises roges o els camises negres.

Més enllà del precedent -que parteix de la qüestionada però inqüestionable realitat del masculí genèric-, el masculí té la virtut de ser més eficaç comunicativament: permet tenir clar en tots els contextos que no parlem d’armilles ni de camises sinó de persones.

Els d’À Punt, en canvi, parlen dels jupetins grocs, i també, esclar, de jupetins antibales o salvavides. I és que en valencià -i també tortosí i eivissenc- la forma estàndard que equival a armilla és jupetí, d’origen àrab. (I en parlars de Mallorca, guardapits.) El DIEC2 i el GDLC, copiant la fitxa manuscrita de Fabra, defineixen jupetí com a “armilla de pagès”. Aquesta definició té un cert sentit per al català central, on a partir del XVIII armilla (del castellà al milla ) va desplaçant jupetí en el típic canvi que arrenca a la metròpoli i triga a arribar a les zones rurals. Un canvi lèxic i tèxtil (també afecta la peça de vestir). Però no té sentit per a l’estàndard valencià, en el qual l’armilla resulta estranya i, en canvi, el jupetí és neutre i cosmopolita.

És una prova més de com és d’impossible fer un diccionari per a tot el domini sense marques dialectals.

stats