Una primavera per no parar de llegir

Fa dos segles i mig el preceptor Pangloss educava el petit Càndid amb la següent divisa: “Tot està el millor possible”. Havent deixat enrere l’optimisme, l’escepticisme i el nihilisme, el sector editorial encara els mesos previs a l’estiu amb una programació continguda -pràcticament tothom l’ha reduït-, però potser per aquest motiu un bon percentatge dels títols que arribaran són recomanables, començant per una reedició del Càndid de Voltaire, continuant amb les memòries d’Ilià Ehrenburg i acabant per la nova novel·la de Patrick Modiano, dues recuperacions del brasiler Jorge Amado, un assaig inèdit de Maurici Serrahima i un llibre de narracions de Ray Bradbury.

L’imant de la narrativa

De L’herba de les nits de Modiano al Viatge d’hivern de Cabré

Els últims anys Jorge Herralde no s’ha cansat de repetir que els millors novel·listes contemporanis de França són Pierre Michon, Jean Echenoz i Patrick Modiano. D’aquest últim arriba L’herba de les nits (Proa/Anagrama), en què l’escriptor torna a investigar la desaparició d’una de les dones misterioses que abunden en la seva obra. L’Altra publicarà Germà gran, la nova novel·la de Lionel Shriver, RBA-La Magrana descobreix un dels pocs referents de la novel·la negra hebrea actual, Dror Mishani, amb Cas obert, Seix Barral aposta per Transatlántico, de Colum McCann, i Periscopi tradueix The leftovers, de Tom Perrotta, la novel·la en què es basa la sèrie que la HBO estrenarà el juny del 2014.

Després de la bona acollida de Deu de desembre, Edicions de 1984 publica un recull de contes anterior de George Saunders, Pastoràlia, i Proa recupera Viatge d’hivern, de Jaume Cabré, coincidint amb els 30 anys de fidelitat de l’autor a Proa. Barcelona/Roda de Ter recollirà les cartes entre Joan Vinyoli i Miquel Martí i Pol a Empúries, un segell que també publicarà la tercera novel·la de Pere Antoni Pons, Si t’hi atreveixes, un nou thriller en què dos amics d’universitat investiguen la mort d’un mestre de poble que va ser acusat d’abusos sexuals a una menor. En literatura catalana també fan bona pinta Cor mentider, de Marc Cerdó (Club Editor), i la primera novel·la de Jordi Morell, Islàndia, somnis de riolita (Raig Verd).

El racó de pensar

En la no-ficció destaquen Serrahima, Argullol i Talese

Una de les sorpreses d’aquesta primavera és l’edició de Mentrestant, de Maurici Serrahima, un assaig inèdit fins avui en què l’escriptor i polític reivindicava la catalanitat l’any 1942, durant la postguerra més dura. Publicat a la Biblioteca del Catalanisme, vol ocupar un lloc destacat al costat de les aportacions de Ferrater Mora, Vicens Vives i Trueta. Una mica abans, a la dècada dels 30, Albert Londres publicava els llibres de reportatges El judío errante ha llegado, Los pescadores de perlas i Tierra de ébano, que ECC reuneix en un sol volum amb l’objectiu de publicar la resta de l’obra periodística en cinc lliuraments més. Alfaguara, que continua publicant els llibres de Gay Talese, presenta la primera traducció al castellà de Los hijos, publicada en anglès el 1992.

En l’apartat de novetats estrictes, és ressenyable el nou títol de Rafael Argullol, El dios que quiso ser hombre (Acantilado), en què s’aproxima a la mort de Jesús de Natzaret, vist com a heroi tràgic, capaç de commoure la humanitat. I també tres llibres que observen el present: Escòcia, joc de miralls (Pòrtic), d’ Esteve Soler ; Catalunya, de la identitat a la independència (Empúries), en què Xavier Rubert de Ventós actualitza el manifest que va publicar l’any 1999, i el nou llibre de Rafael Vallbona, De contents a enganyats (Edicions 62), en què mostra com la il·lusió de construir un país lliure s’ha convertit en miratge a causa de “la crisi, l’atur, la corrupció i la ineptitud”.

La força llatinoamericana

El retorn de Patricio Pron i la descoberta d’Eduardo Halfon

Amb El mundo de afuera, el colombià Jorge Franco va guanyar l’última edició del premi Alfaguara. La novel·la narra un segrest a Medellín a principis dels 70 amb una barreja d’elements propis del conte de fades i d’altres inspirats pel realisme brut. La narrativa argentina s’enriquirà una mica més amb Nosotros caminamos en sueños (Penguin Random), en què Patricio Pron dóna una versió al·lucinògena de la Guerra de les Malvines tres dècades després de Fogwill amb Los pichiciegos. Raig Verd recuperarà Nadie, nada, nunca, de Juan José Saer, un dels noms de culte de la narrativa del país. De la generació més jove d’escriptors de Guatemala destaca Eduardo Halfon. Libros del Asteroide li publica la nova novel·la, Monasterio, la crònica d’un viatge a Israel en què s’explora la intolerància religiosa, els meandres identitaris i les ficcions amb què cadascú alimenta la seva pròpia vida.

Entre la collita espanyola, destaca una selecció de l’obra de José Luis Sampedro, Los círculos del tiempo (Debolsillo), i la nova versió de La lección de anatomía, de Marta Sanz. Editada ara per Anagrama, es tracta d’una novel·la autobiogràfica i d’aprenentatge en què el sentit de l’humor acompanya una veu narrativa sincera, senzilla i punyent.

Clàssics de nivell

Reivindicar Jorge Amado, Jane Austen i Alfred Döblin

Si bé el centenari del naixement de Jorge Amado va passar sense gaire activitat editorial en català -recordem La mort i la mort d’en Quincas Bram d’Aigua -, Proa i Edicions 62 en publiquen ara dues de les millors novel·les, Els vells mariners i Gabriela, clau i canyella. També 62 recupera el relat de Baltasar Porcel Josep Pla investiga un crim al Delta de l’Ebre, Edicions de 1984 reedita Berlin Alexanderplatz, d’ Alfred Döblin, Blackie Books serveix una edició de luxe del Càndid de Voltaire il·lustrada per Quentin Blake i La Magrana publicarà una nova traducció de Les poemes daurades del sol, feta per Lluís-Anton Baulenas. Una de les millors notícies ens la donarà la petita Adesiara, que ultima una versió íntegra d’ Emma, de Jane Austen. Fins ara, en català només se’n podia llegir una adaptació que comprimia les més de 500 pàgines de l’original en poc més de 150.