Unni Lindell: "Una mala mare és pitjor que un lladre a gran escala"

Barcelona'Muerte blanca', l'última novel·la d'Unni Lindell (Oslo, 1957), tracta tres qüestions: "Els efectes de la droga, l'alta política i els problemes de les petites famílies; per tant, va del pla més general al més concret d'una societat". I aquesta és la gran diferència, afegeix, entre la literatura que escriuen homes i dones: "Els homes se centren en les seves novel·les en els grans robatoris, les dames de la novel·la negra preferim retratar la quotidianitat, històries de família". "Una mala mare és pitjor que un lladre a gran escala", resumeix l'escriptora.

Després de l'èxit de 'La trampa de miel' i d''El ángel oscuro', 'Muerte blanca' (Siruela) és la tercera novel·la de la sèrie protagonitzada per la singular agent Marian Dahle. Kari Helene Bieler, una jove amb problemes de sobrepès, està comprant en una pastisseria quan veu caure una magdalena i com vola el sucre glacé de sobre, i en aquell instant recorda què va ser allò que va passar realment setze anys enrere, quan el seu germà petit Gustav, quan encara era un nadó, va morir.

El secret que envoltava la mort del nadó va permetre que, durant molts anys, un autèntic psicòpata passés totalment desapercebut portant una doble vida.

El principi d'aquesta obra el va motivar una visió real, confessa Lindell: "En una pastisseria vaig veure una dona a la qual li queia una magdalena amb el sucre glacé i en aquella pols jo hi vaig veure cocaïna".

Maltractar els nens

En el seu últim llibre, 'Devil's Kiss' ('El petó del diable'), que encara no ha estat traduït, explica una història que comença amb la visió d'un carro de gelats i amb els nens corrent al darrere, una estampa on va veure "una imatge morbosa". El tema dels maltractaments físics als nens, on ha coincidit amb la seva compatriota Anne Holt a la seva última novel·la, demostra que hi ha una preocupació especial a Noruega. "Després d'escriure el llibre es va produir un procés judicial per un nen mort pel seu padrastre, però en qualsevol cas és un tema molt actual a Noruega", comenta. També coincideix amb Holt en el mateix marc cronològic, ja que totes dues s'emmarquen en els dies de la matança d'Utoya. "La meva història acaba un minut abans que comenci la matança, perquè m'agrada parlar de coses que passen a la realitat i basar-me en elements reals", assenyala.

Lindell defineix la seva protagonista com "una dona irritant, una mica boja, una mica alcohòlica, vulnerable i intel·ligent, precursora de Lisbeth Salander, que té a més la particularitat de ser una nena adoptada procedent de Corea, cosa que marca totalment la seva personalitat, ja que va tenir l'infortuni de caure en una família noruega dolenta".