"La cultura del secret", un factor clau de l'oposició franquista

BarcelonaAntropòlegs del grup d'investigació d'Exclusió i Control Social de la Universitat de Barcelona acaben de presentar un llibre en el qual descobreixen "la cultura del secret" que va marcar l'organització de l'oposició franquista.

A través d'unes 20 entrevistes realitzades a diversos membres de grups polítics de l'oposició com el PSUC o Bandera Roja, l'obra 'Lluites secretes. Testimonis de la clandestinitat antifranquista' articula una anàlisi sobre la lògica que va marcar el comportament de militants que, durant anys, van portar una doble vida secreta.

Aquesta lògica, aquesta manera de viure i actuar és la que anomenen "cultura del secret o de la clandestinitat", segons la qual estudien la manera com articulaven les seves vides al voltant del secret de la militància.

L'administració d'aquest secret, és a dir, a qui el revelaven o com es comunicaven entre ells, la iniciació a les seves dinàmiques o la vida oculta que s'amagava a la ciutat, on semàfors o passejos es convertien en centres neuràlgics de reunió, són alguns dels exemples que aborda aquesta obra.

Retorn al passat

El llibre, coordinat pels antropòlegs Manuel Delgado, Jofre Padullés i Gerard Horta, també ha comptat amb els autors Andrés Antebi, Imma Ávalos, Edurne Bagué, José Luis Carol, Pablo González Morandi i José Manuel Rúa. Delgado ha destacat que alguns d'"aquells actors de la burgesia que van participar de la resistència franquista han passat a integrar avui les administracions de poder", administracions que, en altres termes, també practicarien aquesta cultura del secret.

També ha alertat que avui estem vivint un "retorn a la cultura del secret" davant del que considera "una repressió descarada" que "recorda algunes pràctiques franquistes", entre les quals ha destacat l'ingrés a la presó preventiva durant més d'una setmana dels detinguts durant la vaga general.