Des de fa uns anys el còmic d'autor està molt lligat a la realitat. Hi ha hagut un abús excessiu d'obres que pretenen ser cròniques periodístiques amb un estil figuratiu excessivament clàssic, sense cap risc creatiu. Lamentablement, amb algunes excepcions com Daniel Clowes, s'ha deixat de banda el regne de la imaginació i els experiments gràfics que exploren terrenys inèdits en el món de la historieta. Per sort, Max és un autor irreductible que no segueix modes. Al contrari, com a referent, ell crea tendències. La seva nova obra, que ha trigat tres anys a enllestir, es desmarca totalment d'aquesta dictadura de la realitat en tots els sentits, començant per un protagonista singular, un anacoreta que es retira al desert perquè "està fart de tot", "del món i de la gent, de les coses i de les idees, de les paraules i les imatges!" La seva solitud es veurà trencada per experiències místiques i temptacions surrealistes explicades amb un sentit de l'humor sublim. Assolint plenament les seves ambicioses aspiracions artístiques -Max és l'alta cultura del còmic-, el resultat és també una obra popular, divertídissima i d'una qualitat gràfica que combina estils tan diferents com l'esquematisme i l'estètica cartoon . A més, l'autor confessa que la seva inspiració principal ha estat l'única obra historietística coneguda de Herbert E. Crowley ( The Wiggle Much , 13 historietes de mitja pàgina que van ser publicades al New York Herald Tribune entre el març i el juny del 1910). En definitiva, amb Vapor ja s'ha publicat el millor còmic de l'any.