Si voleu fugir d'una lectura mafiocèntrica de Sicília, si la voleu veure amb els ulls d'algú sàviament instal·lat en el prejudici que la Magna Grècia és superior a la Grècia tout court , algú que va portar amb elegància el "difícil luxe de ser sicilià", el vostre llibre és La llum i el dol , de Gesulado Bufalino (1920-1996), publicat per Adesiara en traducció de Francesc Morfulleda. Bufalino és un senyor del poble de Cosimo a qui Leonardo Sciacia va empènyer a publicar quan ja era gran: el primer llibre el va publicar amb seixanta-un anys. "Hi ha una Sicília babba , és a dir, benèvola, fins a semblar estúpida; una Sicília sperta , és a dir múrria, lliurada a les pràctiques més utilitàries de la violència i el frau. Hi ha una Sicília pigra, una de frenètica; una que s'extenua per l'angoixa de la hisenda, una que interpreta la vida com un guió de Carnestoltes; una, al capdavall, que treu el cap per una carena exposada al vent en un accés d'encegador deliri..."
Aquesta és la seva illa plural, en permanent oscil·lació "entre claustrofòbia i claustrofília, entre odi i amor", "una mescla de dol i de llum". Bufalino, que confessa que de tant en tant es concedeix "un rampell d'intolerància", escriu des de l'amor a Sicília i la tolerància cap a totes les seves identitats: "Hem acollit grecs, cartaginesos, romans, àrabs, normands, catalans, i els hem assimilat, em sembla". I com és, per aquest home, l'ànima siciliana? "El fanatisme econòmic i la dèria jurídica, la imaginació expansiva i la dramatúrgia del morir".
Nascut en el si d'una família d'artesans, la mare cosia i el pare era ferrer. El nen Gesualdo, que no tenia joguines, jugava a pensar. Eren pobres i el pare hauria volgut emigrar a Amèrica, però la mare no va voler. Es van quedar a Cosimo, a l'extrem de la Sicília jònica durant anys immune a la temptació mafiosa, terra d'esclats barrocs, "un regal inesperat d'urbanisme i ironia". Una illa dins l'illa.
Un món de natura i cultura. "Si la història decep, la naturalesa no traeix. Els murs envelleixen, cauen, però les arrels es renoven". En el contenciós sicilià i universal entre passat i futur, entre natura i cultura, Bufalino no dubta: "I jo dic tímidament: llibres i aigua, llibres i carreteres, llibres i cases, llibres i feina. Llibres". Llibres per fer créixer les dues experiències més exclusives de l'home, "estimar i crear". Si pot ser, des de Sicília.