Roberto Calasso: "Els editors tendeixen cada vegada a fer llibres més iguals"
És una de les veus més sàvies i incisives del panorama assagístic europeu. Roberto Calasso dedica el seu últim assaig al naixement de la modernitat amb Charles Baudelaire, i adverteix que els temps actuals fan por "perquè són innominables"
BARCELONAL'escriptor i editor italià Roberto Calasso ha considerat avui a Barcelona que un concepte com el de modernitat és en l'actualitat un terme obsolet i ha mostrat certa preocupació perquè allò que el segueix, encara no té nom. Durant la presentació del seu últim títol, La Folie Baudelaire (Anagrama), Calasso ha reconegut que mai ha utilitzat la paraula "postmodernitat", perquè li sembla un terme que "evita pensar". "L'únic veritable -ha prosseguit- és que el modern s'ha acabat i el que fa por és que el que segueix, encara no té nom. Jo ho denomino l'innominable actual".
El florentí emprèn en el seu nou llibre un "fulgurant recorregut", en paraules de l'editor Jorge Herralde, pel segle XIX francès, entre els anys 1830 i 1900, especialment en els ambients literaris i artístics, de la mà de Baudelaire. Defensa l'italià que Baudelaire seria com la figura central d'aquesta corrent i que hi ha una "onada Baudelaire" que ho travessa tot. "Ens arriba fins a nosaltres -argumenta- perquè la nostra sensibilitat prové de la seva sensibilitat".
Una onada que arriba fins a Proust
Roberto Calasso sosté que les ones d'aquesta corrent s'inicien amb autors com Chateaubriand, Stendhal i Balzac i acaben amb Proust, qui va escriure "un magnífic assaig sobre Baudelaire". Segons el seu parer, en el llibre poden veure's totes les relacions i la xarxa d'històries que sorgeixen dels diferents personatges que en el mateix apareixen, ja siguin els citats escriptors, o pintors com Ingres, Delacroix, Manet o Degas. "A tots ells -segons Calasso- es pot percebre la transformació de la sensibilitat". D'una altra banda, no ha volgut oblidar que durant tota la seva vida Baudelaire va ser un home al qual es va satiritzar i que va patir fins i tot un procés penal per Las Flores del Mal, encara que "a París es tenia la percepció que alguna cosa important emanava d'ell".
Aprofundint en el personatge i afirmant que va convertir "l'analogia en instrument de pensament definitiu", ha recordat que "mai va escriure un text amb tranquil·litat. Sempre ho va fer perquè tenia deutes o obligat per un diari. Sempre ho va fer coaccionat", ha precisat.
Roberto Calasso ha advertit, en primer lloc, que ell els publica, encara que el mercat sigui encara molt petit. "El punt essencial per a un editor -ha rematat- és reconèixer la qualitat, perquè d'aquí neix la resta". No obstant això, no ha fet vaticinis de futur, perquè "avui ningú sap com es desenvoluparan aquests llibres. El que sí que canvia és la fesomia dels editors, que tendeixen a fer llibres més iguals. Això sí és seriós".