La denominació novel·la gràfica li ha quedat petita a Chris Ware. Fabricar historias, l’última obra d’aquest revolucionari autor, és una capsa plena de tresors: pamflets, desplegables, còmics de grapa, diaris en format tabloide... Obrir-la i examinar el contingut és com reviure l’èxtasi infantil del Nadal. En plena era digital, Ware reivindica la corporeïtat de l’objecte i el format com a part indissoluble de l’obra.
L’experimentació continua en la decisió de no definir un ordre de lectura. Els 14 còmics que conté formen un trencaclosques que es pot llegir deixant-se guiar per l’atzar. No hi ha principi ni final de la mateixa manera que una escultura no comença ni acaba. Ware no vol explicar una història sinó capturar l’experiència de viure. Per tant, no hi ha cronologia de fets, sinó una recerca de la identitat. Una vida no és llegeix de principi a fi, sinó de fora cap endins.
Així, Fabricar historias reinventa el llenguatge del còmic a cada pàgina. És el salt de gegant d’un gegant, l’avantguarda de l’avantguarda. Però el més impressionant és com posa tot el desplegament formal al servei del retrat d’un personatge humil -una dona amb una cama ortopèdica- i els espais que habita. No estem davant d’un bon còmic, sinó d’una de les obres narratives de la dècada.