Rafael Argullol: "La societat espanyola viu al marge de l'estima per la cultura"

BarcelonaDesorientats, sense projectes utòpics, desil·lusionats. Aquests són alguns dels qualificatius que avui poden assumir molts dels ciutadans del món, símptomes que pel filòsof i escriptor Rafael Argullol s'aguditzen més a Espanya "perquè la societat espanyola viu al marge de l'estima per la cultura".

I és que per Rafael Argullol (Barcelona, 1949), que aquest setembre publicarà el seu últim llibre, 'Maldita perfección' (Acantilado), aquesta situació que vivim propicia un moment especialment curiós. "Al llarg de la història s'han viscut situacions molt difícils, però aquesta és completament nova –explica–. És com si estiguéssim caminant per damunt de la fulla d'una navalla i a una banda hi hagués la promesa d'un renaixement i a l'altra la sospita d'una edat fosca. Davant això cap de nosaltres ens atrevim a fer un pronòstic de si caurem en una banda o en l'altra", sosté l'autor de 'Visión desde el fondo del mar'.

Per aquest viatger del món amb més de 25 obres publicades, les idees han dimitit de proposar projectes utòpics i no hi ha una cultura forta del desig, com en la Il·lustració o en el Romanticisme: "Només existeix el desig de l'entreteniment babau i la diversió banal", diu.

Veu, a més, en la reivindicació de l'humanisme i de l'obra ben feta "l'única manera de trencar aquest cercle de pessimisme nihilista". És allò que "pot donar dignitat a l'ésser humà", adverteix. A Espanya la situació de decepció s'agreuja, segons l'opinió d'Argullol, perquè la societat viu completament al marge de la cultura. "Diguem que aquí es nota molt una cosa que es va dissimular en el tardofranquisme i en els anys 70, 80 i 90", afegeix.

Nous rics que no s'interessen per la cultura

"Semblava que per fi Espanya havia de canviar –argumenta–, però va ser un miratge, una bombolla, i ara hem tornat a la síndrome de l'herència: no hem tingut Renaixement, ni Il·lustració ni Modernitat, i allò que semblava que s'accelerava en els primers anys de la democràcia s'ha vist que va ser una cosa fàcil".

"Ara ens trobem –continua– amb una situació cultural en què l'Estat ha deixat de ser el patró de la cultura i, com que no hi ha iniciativa particular sobre això, això és el que hi ha: un país de nous rics als quals la cultura no importa gens".

I en aquesta mateixa línia, Argullol afegeix que, davant aquesta situació, l'únic que es podia esperar era la idea d'Europa, però que aquesta també ha fracassat per la seva falta d'idees i la seva construcció tan econòmica i pragmàtica.

"Aquí no hi ha líders, però a Europa tampoc; només que allà, a la resta d'Europa, encara funcionen restes del passat, de països que sí que han tingut Il·lustració, Renaixement i Modernitat, i es nota. Aquests països són incapaços de fer les retallades que s'han fet aquí en investigació, educació o cultura en moments difícils", afegeix.

A 'Maldita perfección', que serà publicat a primers de setembre, el filòsof i catedràtic d'Estètica i Teoria de les Arts ha reunit 23 peces escrites al llarg dels últims deu anys, en què el nexe comú és la bellesa i el seu tractament actual: la bellesa com a sacrifici i celebració.