L'horitzó primer és un llibre intel·ligent i subtil que aborda, amb sobrietat, uns mesos de transició que corren el risc d'eternitzar-se. Joan Todó opta per desdoblar-se en Escrivent i Protagonista i observa el moment delicat pel qual passa des de fora: el llibre arrenca amb la tornada del narrador al poble on va créixer, la Sénia, després d'anys instal·lat a Barcelona, perquè la seva situació econòmica -després d'una temporada sense feina- és complicada. Des de casa els pares, prepara el pregó per a la festa major, sorprès de constatar que la majoria de pregoners anteriors, gent que "més o menys ha triomfat en la vida", són "també un mostrari d'allò que la Sénia no és": durant els últims quatre anys, les autoritats han escollit un monjo, un polític, un professor universitari i un escriptor. "Per sortir-se'n, cal marxar d'aquí", escriu Todó. Tornar al poble pot significar o la jubilació o el fracàs.
L'escriptor, però, sempre té una bala a la recambra: el text. I el que el lector troba a L'horitzó primer és un exercici literari reposat i coherent que es ramifica com a mínim en tres branques. La primera és la de la pròpia vida. Austera. Sense gaires sotracs. "Coneixes prou bé la sensació de nuesa, de desprotecció, pròpia del tímid, ben propera al narcisisme -escriu Todó-. Com si els altres no tinguessin altra feina que fixar-se en tu, i tu anessis despullat, en carn viva". El Protagonista se sent observat en qualsevol circumstància, i això l'incomoda. A Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes , Llucia Ramis practica el moviment contrari: dramatitza la tornada a Mallorca -que forma part dels dominis de la ficció- per posar-se els lectors a la butxaca.
La segona branca és la de la Sénia. Todó comença explicant-ne la configuració. "Vista des del cel [...] deu ser com un gat abocat a l'ampit d'una finestra, les potes del davant creuades i el cap alçat sobre el llom que s'estira pel darrere". Des del present -l'esclat de l'estiu, la festa major, l'Onze de Setembre, "el dia de la Hispanidad"- viatja cap enrere i s'endinsa en la història amb grapa novel·lística. La vida del virrei Bonet, nascut al poble el 30 de març de 1706 i emigrat a Madagascar, on va fer fortuna, li serveix per reconstruir una de les sessions de l'Asociación Oficial de Presuntos Herederos al Patrimonio del Titulado Virrey Bonet, que es dedicaven a buscar el testament de l'avantpassat senienc. "Tot en la vida del virrei sembla una ficció, si bé això potser la fa més sòlida, més veritable, tot i que no necessàriament més real, que moltes vides amorfes, que passen com un sospir i no deixen petjada", escriu Todó sense aixecar ni mica la veu. Passa el mateix quan explica la tradició musical senienca, quan recupera les peripècies del general Cabrera -reprenent, entre d'altres, Les històries naturals , de Joan Perucho- i a l'hora d'explicar les particularitats de les curses de rucs, que actualment se celebren a l'hipòdrom. També quan recorda la història de la marededéu de Pallerols: l'any 2010, el retrobament de l'escultura, perduda al pantà d'Ulldecona, va permetre acabar amb la sequera que havia castigat la zona. Si no es para atenció, la subtilesa de Todó pot fer passar per alt que l'autor de la lletra de l'himne de Rossell -que limita amb la Sénia- va ser el seu avi. En altres mans, l'anècdota serviria per bastir un relat èpic, gloriós, segurament insuportable.
L'última branca de L'horitzó primer és la dedicada a la literatura, que connecta l'Escrivent amb el Protagonista. Ja fa molts anys que Todó va aprendre -encara que va ser en una aula de música- que "cal treballar cada dia, sense esperar la inspiració": fins ara, ha publicat dos reculls de poemes i un llibre de relats. Una mica més endavant va començar a freqüentar un cinema reciclat en discoteca, i va ser en aquella realitat quasi sobrenatural que va néixer l'Escrivent. "T'he acompanyat durant anys, com una ombra -li fa saber-. Perquè pertanyo al regne de les ombres, a la nit". Encara que no aconsegueixin trobar feina, Escrivent i Protagonista poden tenir la certesa i l'orgull d'estar deixant petjada en les lletres catalanes actuals.