Mor als 71 anys el ninotaire Fer

BarcelonaJosé Antonio Fernández Fernández, de nom artístic Fer, ha mort aquest dilluns als 71 anys, segons informa El Punt Avui, el diari on va començar a col·laborar el 1987 quan encara era L'Avui. El diari publica aquest dilluns el seu últim acudit, una vinyeta inspirada en la tornada a l'escola. Fer va ser un dels ninotaires més importants del país i un dels renovadors de l'humor gràfic durant les acaballes del franquisme i la Transició.

Nascut el 1949 a Mansilla de las Mulas, a León, Fer es va llicenciar en història i va impartir classes de la matèria com a professor a Barcelona, però la vocació de ninotaire el va portar de ben jove a col·laborar amb la nova generació de revistes d'humor de l'època: Mata Ratos, la renascuda Patufet i sobretot El Papus, per a la qual va crear la sèrie El castillo i va arribar a dirigir-la durant tres anys. Més endavant també col·laboraria amb El Jueves, on va crear dues de les seves sèries més conegudes: el 1981 Historias fermosas i l'any següent Puticlub. Fer també va ser director d'El Jueves a mitjans dels 90, una època en què van morir en poc temps puntals de la revista com Ivà, el Perich i Gin, i la publicació va emprendre una necessària renovació incorporant-hi autors com Manel Fontdevila i Albert Monteys.

"Posa't Fer', va dir Perich

En aquestes i altres publicacions, Fer va coincidir amb humoristes com Ivà, Romeu, Tom i Perich, un dels seus autors més admirats i qui va donar-li el seu nom artístic. "Em va dir que li agradava com dibuixava, però no l'àlies que feia servir, JAF –explicava Fer a l'ARA fa uns mesos amb motiu de la inauguració de l'exposició sobre Perich al Born Centre Cultural–. «Com et dius de nom?», em va preguntar. I jo: «José Antonio». «Uf –va dir–. I de cognom?» «Fernández». I ell: «I de segon?» «Fernández». Al final va dir: «Posa’t Fer». I això vaig fer". Fer acabaria sent, juntament amb la família de Perich, el gran impulsor del Premi Internacional d'Humor Gat Perich, que des del 1996 reconeix la feina dels professionals de l'humor.

Un dels moments més importants de la trajectòria de Fer va arribar el 1987 quan va començar la seva col·laboració fixa amb L'Avui, prenent el relleu de Cesc. "Va ser un repte molt difícil –recordava el 1995 al mateix diari–, perquè si jo he sentit una gran admiració per algun humorista de premsa ha estat per a Cesc i el Perich". A L'Avui, Fer va cobrir l'actualitat durant més de tres dècades, sempre amb una mirada crítica i descreguda. Els seus acudits diaris es van recopilar en llibres com Per aquí, per allà (1996) i Adéu Presi (2003), però també va publicar llibres originals com L'evangeli segons Fer (2015), en què oferia la seva particular versió del Nou Testament.

Convertit en una institució de l'humor gràfic català i respectat per tota la professió, els premis es van anar acumulant a les prestatgeries del ninotaire: el 1996 va rebre el Premi Ivà al millor historietista, l'any següent el van nomenar Catedràtic d'Humor a la Universitat d'Alcalá de Henares i el 2005 va guanyar precisament el premi que ell havia impulsat, el Gat Perich. A més, el 2018 el van distingir amb la Creu de Sant Jordi.