EL NOM, EL MÓN
Llegim29/06/2013

Montserrat

Silvia Soler
i Silvia Soler

Montserrat és el nom català per excel·lència. No té traducció perquè té una relació directa amb el nom d'aquesta muntanya tan singular i simbòlica per al país. Sincerament, jo pensava que era un nom molt tradicional, però que havia anat caient en desús, però consulto a l'Idescat quins són els noms més abundants entre la població catalana i, segons dades del 2012, Montserrat és el segon en el rànquing de noms femenins, després de Maria. Hi ha més de vuitanta-cinc mil Montserrats; i d'aquestes, quantes -em pregunto- fan servir el nom sencer habitualment? Poques: els noms llargs tenen això, que tendim a escurçar-los i obtenim allò que se'n diu l'hipocorístic, que s'obté deformant el nom i sol reservar-se -però no sempre- per als àmbits més familiars o informals. De fet, etimològicament, hipocorístic deriva del verb grec que podríem traduir per anomenar afectuosament .

En català, la tradició és -o era!- escurçar els noms per afèresi, és a dir, suprimint una o dues síl·labes del començament: Tià (de Sebastià) o Bet (per Elisabet). En el cas de Montserrat, hi havia Tona, Rat o Tat. Els diminutius afectuosos en català poden acabar també amb -ina (Carmina) o amb -eta (Carmeta), en el cas de noms femenins. Per als nens tenim Joanot, Jaumet o Miqueló. La tradició d'escapçar per afèresi, malauradament, està retrocedint, per influència de l'anglès i del castellà, que tendeix a escurçar els noms a la inversa, fent servir només la primera o les dues primeres síl·labes: Sebas o Eli, seguint els mateixos exemples d'abans. Les Montserrats són, avui, majoritàriament, Montse, o bé Muntsa. A les illes Balears també són tradicionals els hipocorístics per afèresi: Tomeu, Biel o Tineta. A València solen afegir una o final quan el nom queda escurçat en una sola síl·laba: Ximo, de Joaquim, o Quelo, de Miquel. A Itàlia, els hipocorístics es fan amb les sonores terminacions Giorg-ino, Donat-ello, Paol-etta o bé Guid-uccio, i en altres idiomes, com l'anglès i el francès, es fan amb la repetició d'una de les síl·labes del nom, com ara Lou-Lou i John-John.