La llegenda fundacional de la historieta belga

Bona prova de la importància del còmic en la cultura belga és l’enrenou que va provocar la publicació de Gringos locos a principis del 2012. El guionista Yann Le Pennetier i el dibuixant Olivier Schwartz, tots dos francesos, van reconstruir entre la ficció i la realitat un viatge que forma part de les llegendes fundacionals del còmic europeu posterior a la Segona Guerra Mundial. Joseph Gillain (Jijé), Maurice de Bevere (Morris) i André Franquin van deixar Bèlgica l’any 1948 per provar sort com a animadors a Califòrnia. Les coses no van sortir com estava previst, però aquella aventura va ser fonamental en la formació d’uns autors que, juntament amb Willy Maltaite (Will), van convertir la revista Spirou en un model a imitar. Eren “la banda dels quatre”, en què Jijé, autor de la sèrie Jerry Spring, assumia el rol de mentor d’una colla de dibuixants i guionistes que van crear personatges com Lucky Luke i Gaston Lagaffe (Sergi Grapes en la versió catalana de Cavall Fort ).

Quan Yann i Schwartz van començar a publicar per capítols el còmic sobre aquell viatge, els fills de Jijé i Franquin van expressar la seva disconformitat al diari Le Soir : no compartien el retrat que el còmic feia dels seus pares. L’àlbum va estar a punt de no publicar-se, però finalment va poder tirar endavant; això sí, amb la condició d’incloure “el dret a rèplica” de les famílies, un fet sense precedents en la història del còmic.

Val a dir que Yann i Schwartz no fan sang amb Jijé, Morris i Franquin, sinó tot el contrari: hi aboquen afecte i humor en el retrat d’uns homes que admiren profundament. El problema, segons la filla de Franquin, és que en el relat no reconeixen els pares. “Els han alterat de tal manera que estan molt lluny de com eren realment”, es lamenta Isabelle Franquin.

Més enllà de la polèmica, Gringos locos és un còmic excepcional, síntesi de l’escola belga, amb un guió que camina seguint l’acció d’uns personatges que acaben vivint a Mèxic després de veure com el somni americà de triomfar als estudis Disney fracassa abans de començar. A més, Yann esquitxa la història amb detalls que faran feliços els amants de la bande dessinée, com ara l’origen del personatge Sergi Grapes. El to clàssic i d’homenatge a aquests herois de la historieta també es reflecteix en el dibuix de Schwartz, hereu del deliciós art d’Yves Chaland: línia clara molt dinàmica, caricatura en els personatges i realisme en els detalls.