No existeixen les casualitats, ens encastem als esdeveniments com l'automòbil que xoca amb determinació contra un mur, a càmera lenta. D'aquesta manera, Marta Pessarrodona, amb l'excusa d'aprendre anglès, va anar-se'n l'any 1972 cap a Anglaterra.
Conductora d'un vehicle carregat de lectures i ganes d'aprendre va topar amb la solidesa literària de Virginia Woolf i va quedar-hi encastada per sempre. Mentre era allà, Quentin Bell, nebot de Woolf, va publicar una biografia sobre l'autora d'Orlando . L'escriptora anglesa havia aconseguit la glòria literària ja feia estona. L'acadèmica encara no tocava. D'això en va ser testimoni Pessarrodona al campus de la Universitat de Nottingham, on feia de lectora de castellà. En aquest context encarcarat de college britànic a qui s'havia d'admirar era D.H. Lawrence. Woolf comptava amb una bona colla d'admiradors però de portes cap endins.
Pessarrodona, militant ja de la causa feminista, va trobar en aquella escriptora una representació de la desigualtat i també un mirall on veure com era de borrós, gairebé un segle més tard, el paper de la dona. L'escriptora catalana, que deixava enrere un país gris encara sota el règim franquista, descobreix en els llibres de Woolf i en les biografies del Grup de Bloomsbury un univers apassionant. "Virginia Woolf es convertiria en la meva professora particular de llengua anglesa", escriu Pessarrodona. Aquella reunió d'intel·lectuals al voltant de les figures cabdals de Virginia Woolf i Lytton Strachey, durant l'època victoriana, resultaven una excepció hedonista, lliure i poc convencional de la qual Pessarrodona es va enamorar.
Més de 40 anys després del descobriment, ara publica aquest recull biogràfic i bibliogràfic. A les pàgines de Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury conviuen el marit de Woolf, Leonard, la germana, Vanessa, pintora i aliada seva, el crític d'art Clive Bell, marit de Vanessa, i un parell d'amants d'ella, els pintors Roger Fry i Duncan Grant. No hi falta tampoc l'amant d'aquest últim, l'economista John Maynard Keynes. A la colla de personalitats, s'hi ha de sumar el que la biògrafa anomena "els serrells", que, tot i no formar part del nucli dur de Bloomsbury, van tenir-hi un vincle ben estret. Un d'aquests "serrells" és la pintora Dora Carrington, que aquí coneixem per la pel·lícula Carrington (Emma Thompson n'interpretava el personatge), a més de l'escriptora Vita Sackville-West, possible amant de Virginia, i l'escriptor E.M. Forster. Pessarrodona, amb afany enciclopèdic -que a estones em resulta massa eixut i repetitiu-, ens presenta un a un tots els membres de Bloomsbury a partir de les relacions entre ells. Sobren ingredients per escriure un culebró veneçolà. Relacions homosexuals i bisexuals sota el paraigua de matrimonis de fireta, esposes que fan de mainaderes de l'amant del seu marit, dones casades amb fills de diferents relacions. N'hi ha per a tots els gustos. Pessarrodona no jutja. Potser aquesta era la manera que tenien els de Bloomsbury per reescriure la història d'una època. Més enllà de les "distraccions", com diria una dama victoriana, Pessarrodona posa l'èmfasi en el caràcter pacifista d'aquest grup, que va viure les dues grans guerres del segle XX, va patir la persecució nazi i va participar a favor de la República durant la Guerra Civil Espanyola. També Bloomsbury va donar suport a la causa sufragista. Els fruits d'aquell ecosistema únic van sorgir de la Hogarth Press, l'editorial del matrimoni Woolf. Allí es van imprimir els primers llibres de psicoanàlisi i d'alguns gran noms de la literatura russa. Enmig de tant període convuls, l'únic que és imbatible és la tenacitat de Virginia Woolf per afirmar-se com a dona lliure, per sobre de tot.