És l'erotisme de 'Josafat' més alliberador que el d''Els Bridgerton'?

GironaUna porta oculta rere d'un dels bancs de la capella del baptisteri de la catedral de Girona mena a una dimensió suspesa en el temps. És l'entrada al campanar de la nau medieval més ampla del món. Sobre els murs gòtics encara s'hi llegeix el nom de les campanes, i del sostre en pengen les cordes per vogar-les. Pujant una preciosa i humil escala helicoidal s'arriba a una de les estances que ben segur que l'escriptor gironí Prudenci Bertrana va trepitjar a principis del segle XX. És on vivia el campaner fins abans de la Guerra Civil. Rere una gran finestra amb vista a la plaça dels Apòstols s'amaga un habitatge de dos pisos amb tres cel·les, com si fos un escenari. El mateix on podem imaginar vivint el protagonista de Josafat, el campaner encorbat, de crani punxegut, nas d'àliga i pèl aspre que viu aïllat, constret entre la luxúria i el pes del pecat per caure en la seducció d'una prostituta.

La història de desig tortuós i luxúria entre aquest Quasimodo a la gironina i la Fineta, amb el temple com a tercer personatge de discòrdia i un campanar en forma de fal·lus, va escandalitzar la societat de l'època ara fa just 120 anys. Era 1906 i la impremta Ribas de Palafrugell va entomar el repte de treure al mercat una novel·la titllada de "sacrílega" en el seu moment i convertida en un clàssic de la literatura catalana. Aquest dijous al vespre, més de 150 persones es congregaran als soterranis de la catedral per rellegir-la, en la primera Bertranada organitzada per l'editorial Ela Geminada amb el suport del Capítol de la Catedral, la Fundació Prudenci Bertrana i l'Ajuntament de Girona. Amb motiu del 120è aniversari, s'ha reeditat el clàssic altre cop de la mà de Xavier Pla, amb el text de la reedició de 2017 que recupera l'escriptura original de l'escriptor gironí prèvia a Pompeu Fabra.

Però l'edició especial va més enllà, amb la incorporació de tres epílegs de joves escriptors que fan una relectura de l'obra en clau del segle XXI. Una manera d'actualitzar el clàssic i fer de pont entre una societat amb un gran pes de la religió i un moment, l'actual, en què el pes de l'individu ho marca tot. "Ja teníem dues edicions al catàleg molt diferents entre elles i vam veure en l'excusa de l'aniversari una manera de posar de novetat a les llibreries un llibre que surt molt i alhora incorporar un epíleg, cosa que no havíem fet fins ara", explica Laia Regincós, editora d'Ela Geminada. El resultat és un Adrià Pujol que compara el Josafat de Bertrana amb "el nostre incel, tancat i addicte a la pornografia digital". O bé "el noi d'extrema dreta, escandalitzat amb les ideologies progressistes". Persones al límit en una atmosfera d'una societat en un "carreró sense sortida".

Desig i contenció

Mentre que Pujol recorda com la primera lectura de Josafat va "sotragar-li el cap" quan l'hi van fer llegir a COU a l'Institut de Palafrugell i s'imaginava la Fineta com la cantant Samantha Fox, la periodista cultural i creadora de continguts Clàudia Rius firma un epíleg en què s'enfronta a una obra que ha llegit per primera vegada a la trentena. Assegura que ja l'ha recomanat a un parell d'homes que escriuen sobre masculinitat. "Sentim que som la societat més lliure, però pocs cops he llegit sobre sexualitat com amb Prudenci Bertrana –reflexiona la conductora del pòdcast La contracoberta, que aborda autors clàssics–. És potser més alliberador Josafat que Els Bridgerton". Una analogia amb les sèries i els continguts de les plataformes audiovisuals, controlats al mil·límetre perquè siguin per a tots els públics, que per a Rius han creat una societat actual "especialment devota". "Rellegir Josafat ens retorna a una imatge estranyament puritana sobre nosaltres mateixos", afegeix.

El segle XXI s'ha convertit en una societat on regna la perspectiva del jo i el sobrepensament, mentre que per a Rius l'escriptor gironí ens posa al davant d'éssers passionals que si hi ha res que temen és Déu. Però en aquest context, si a Rius un personatge li ha robat el cor és el de la Fineta, que només pot classificar com a "lliure": "Tenim la visió que les dones d'abans havien de ser puritanes, i el que crida més l'atenció és que la Fineta justament vulgui explotar el seu desig, malgrat tot". El mite de la Bella i la Bèstia cobra aquí una dimensió que Bertrana, durant tota la novel·la, ja va avançant que acabarà malament.

En el darrer epíleg, l'escriptora de la generació Z Núria Bendicho es posa en la pell de "La Josafat", una nena de família desestructurada que pateix bullying a l'escola i que converteix el seu terrat en l'espai on s'aïlla del món. Una protagonista contemporània de l'obra de Bertrana que des del seu particular campanar converteix la foscor de Barcelona en un "aiguat inclement" que s'emporta "la immundícia dels homes, la tristor dels esperits" i el seu "desengany".

Espai de trobada a la catedral

Aquest dijous es canviarà el campanar pels soterranis de la catedral, a sota de la colossal escalinata barroca. La primera Bertranada vol ser un acte de ciutat que inicialment estava pensat per a màxim de 80 persones. Però a l'esgotar-se les entrades gratuïtes en menys de dues hores es va decidir duplicar l'aforament. Vol ser una trobada de relectura d'un clàssic també des d'una visió multidisciplinària. Glòria Granell i Judit Pujol l'encetaran amb una aproximació al conjunt de la figura de l'autor, tot seguit Pla i els firmants dels epílegs faran una taula rodona i la vetllada es completarà amb una lectura de fragments de l'obra a càrrec de Jordi Garcia, una intervenció artística en directe de Joan Mateu –autor de les peces que acompanyen l'edició commemorativa– i la projecció del tràiler de la pel·lícula Josafat, dirigida per Xavi Puebla.