L'anglès s'ha convertit en la segona llengua a la qual s'han traduït més obres del català al 2014

BarcelonaL'anglès es va convertir al 2014 en la segona llengua a la qual es van traduir més obres del català, després del castellà, i desbancant el francès com a segon idioma. Segons ha explicat en roda de premsa el director de l'Institut Ramon Llull (IRL), l'escriptor Àlex Susanna, l'any passat es van traduir a l'anglès 13 obres, una més que l'any anterior. "Per primera vegada, la segona llengua a la qual s'han traduït més obres va ser, després del castellà, l'anglès: és un objectiu que perseguíem des de fa molt de temps", ha celebrat, i ha remarcat que el món anglosaxó és un mercat de difícil penetració i que no és propens a traduir de manera generosa.

Avalen aquest èxit la traducció a l'anglès el 2014 d'obres com 'Uncertain glory', de Joan Sales, a la britànica MacLehose Press; 'The Gray Notebook', de Josep Pla, a la nord-americana NYRB, i 'The Sea', de Blai Bonet, a l'estatunidenca Dalkey Archive Press. A més, 2015 és "un any que promet", ja que es publicaran a segells americans 'La vida amarga', de Pla, a Archipelago, i 'Quanta, quanta guerra', de Mercè Rodoreda, a Open Letter, a més d'altres autors contemporanis.

Les traduccions retrocedeixen lleugerament

Entre les 112 obres traduïdes el 2014 –davant de les 127 de l'any 2013 i les 102 del 2012–, aquest any també es va publicar 'Diamant Torget', de Rodoreda, a la sueca Norstedts; 'Die Schmuggler', de Pla, a l'alemanya Wagenbach, i 'Der Garten über dem Meer', de Rodoreda, a l'alemanya Mare.

Després de l'anglès, les llengües en les quals es tradueixen més obres catalanes són l'italià, el polonès, el francès i el suec –aquest, com a efecte directe de la participació a la Fira de Göteborg–, i Susanna ha remarcat la importància del mercat polonès, ja que el 2016 "Barcelona o Catalunya seran les convidades a la Fira de Varsòvia".

Projectes per al 2015: clàssics i contemporanis

A part de l'anglès, les traduccions projectades per al 2015 són 'Incerta glòria' (Joan Sales), que arribarà a Alemanya amb Hansere, i 'Solitud' (Víctor Català) a la italiana Elliot Edizioni; de la narrativa contemporània, veuran traduïdes les seves obres Imma Monsó ('La dona veloç') a la francesa Robert Laffont; Jaume Cabré ('Les veus del Pamano' a la xinesa Homeward i 'Jo confesso' a la txeca Dybbuk); Marta Rojals ('L'altra') a Itàlia, Holanda i França, i Jordi Puntí ('Maletes perdudes') a la polonesa Sonia Draga.

Una biblioteca de traduccions

L'Institut Ramon Llull inaugura aquest dimarts a la tarda la Biblioteca Bernard Lesfargues, especialitzada en traduccions d'obres escrites en català, que se situarà a la seu de la institució, el Palau Baró de Quadres, a Barcelona.

Lesfargues és un escriptor francès, "degà de la traducció de les lletres catalanes", que ha traduït Vargas Llosa, que en els anys 60 va descobrir el català a través de Rodoreda i Sales, i que es va especialitzar en aquests autors –va traduir un 80% de Rodoreda–, així com gran part de l'obra de Jaume Cabré, Baltasar Porcel i Quim Monzó. "La traducció té una importància considerable perquè és un treball poc visible i de caràcter efímer", segons Susanna, convençut que aquesta biblioteca mostra de manera tangible gran part del treball que fa l'IRL.

El centre alberga més de 4.000 traduccions de literatura catalana a altres llengües –un total de 66–, i el seu catàleg complet supera els 8.000 llibres, perquè a més de les traduccions s'inclou gran part de les obres originals catalanes.