La revolució de tenir deu anys

BARCELONA"Inventar em sembla un abús de confiança", diu Erri de Luca cada vegada que li pregunten si el contingut del seu últim llibre -en treu dos o tres cada any- és o no autobiogràfic. L'any 1989 va publicar el seu primer llibre, 'Ara no, aquí no' , i una dècada després l'èxit comercial de Tu, meu li va permetre deixar la feina i dedicar-se a l'escriptura a temps complet. "Escriure és l'activitat més festiva del dia i de la vida -diu De Luca, que ha passat per Barcelona per presentar 'Els peixos no tanquen els ulls' -. No m'és difícil fer llibres". Rere les paraules de l'escriptor nascut a Nàpols el 1950 no hi ha orgull, sinó el record d'una vida nerviosa en què, a banda de militar durant anys en el partit d'extrema esquerra Lotta Continua, s'ha dedicat a feines d'una duresa considerable (operari a la Fiat, camioner, paleta).

'Els peixos no tanquen els ulls' (Bromera/Seix Barral) recula fins a l'illa d'Ischia l'estiu del 1960 però es permet inserir records posteriors de l'escriptor, com la descripció de les feines manuals -anorreadores- i l'atac de cor que gairebé acaba amb la seva vida. "Escriure no et permet rescatar el passat, sinó que li dóna una segona oportunitat -explica de Luca-. Mentre la vida passa hi ha una gran barreja de sensacions i esdeveniments. Quan escrius poses ordre a tot això: les parts essencials i més intenses reviuen. La vida és el mar. La literatura podria ser la sal de l'aigua evaporada".

Lectura arran de mar

Erri de Luca recorda el nen de deu anys que va ser. Estiueja amb la mare en un petit apartament d'un poble costaner d'Ischia, al nord del golf de Nàpols, i allà s'entreté amb la lectura arran de mar, només interrompuda per algun bany esporàdic. "Si mai passes una temporada a la presó, l'única manera d'escapar-ne és dormint o llegint. La lectura és l'exercici d'isolament més virtuós que existeix". Un bon dia, el petit De Luca descobreix una altra manera de llegir: una noia que pren el sol a prop seu devora novel·les negres. "Per a ella, llegir és una manera de fer-se companyia. No representa una protecció, com passa en el cas del nen". El futur escriptor començava a sentir-se un adult presoner en un cos infantil. "Volia trencar aquesta closca com fos, estava convençut que si ho aconseguia en naixeria l'adolescent que estava esperant. L'única closca que el nen vol conservar -per aïllar-se de la resta del món- és la de la lectura".

A més de llegir i parlar amb la noia, el petit surt a pescar en barca. "Un nen necessita l'experiència selvàtica de la natura. En el meu cas, el mar va ser aquest mestre de vida: no era un lloc per jugar, sinó una força gegantina que podia acabar amb la vida d'algú en qualsevol moment. El mar t'acull com un hoste, no pas com a convidat". En aquest entorn saludable però feréstec, el nen de deu anys s'escolta la mare, que ha de prendre la decisió de si marxa als Estats Units -on el marit acaba de trobar una feina-; paral·lelament comença a investigar paraules com 'estimar' , que fins llavors només ha interpretat en clau familiar. "Hi ha paraules que engloben tot un moment vital. Si la meva joventut va estar marcada per la paraula 'revolució' , i més endavant m'hauria definit l'etiqueta d' 'obrer' , la descoberta de la paraula 'estimar' va ser molt important, durant l'estiu dels meus deu anys. L'amor és una parada breu entre dos aïllaments. És la possibilitat de trobar-se entre dos. La parella no és ni singular ni plural. És la fórmula més forta que existeix a la vida i la que li dóna origen."

Erri de Luca ha escrit aquesta història íntima amb una intenció clara: "Hi ha un acte de resistència contra la gran història del segle XX. Durant molts anys he lluitat perquè els grans esdeveniments no em destruïssin. Ha estat un acte de resistència, necessari per poder sobreviure".