Enric Casasses publica un dietari perdut ambientat en la Suècia del 1980

BarcelonaEl poeta Enric Casasses acaba de publicar 'Diari d'Escània i Univers endins' (Empúries), un llibre doble fet d'un dietari breu i un poema llarg sobre els dies que l'autor va passar a Suècia l'any 1980. Mentre Casasses era a Escània, una regió del sud de Suècia, va començar a escriure aquest diari i, simultàniament, un poema llarg que, en tornar a Catalunya, va mecanografiar i després va perdre. Mantenia el manuscrit del dietari, però l'autor no volia publicar-lo sense el poema perquè "sempre els havia imaginat junts", ha explicat Casasses. Ara, després que una amiga trobés un sobre amb els dos textos, l'autor s'ha decidit a publicar-los, amb la mort i el temps com a eixos temàtics centrals. Casasses tenia 29 anys quan se'n va anar al poblet de la seva parella i allà, de mitjan juny a mitjan juliol del 1980, va començar a escriure un diari.

Comença el dia que l'avi de la seva parella li demana que l'ajudi a segar l'herba de davant de casa seva amb una dalla. "Es va trobar amb mi, que venia de l'altra punta d'Europa i, encara que no sé ni com ens ho fèiem per entendre'ns, em va acabar ensenyant tot el seu món", ha afegit el poeta. El diari recull tots aquests dies a Suècia. Al cap d'un mes, el vell pagès va morir de sobte, d'un atac de cor. "No m'ho esperava, va semblar com si demanar-me que l'ajudés amb la dalla l'hagués sentenciat", ha reconegut l'autor.

Reviure un estiu de fa més de tres dècades

Fins i tot el poema, escrit simultàniament al dietari, està marcat per casualitat per la mort del pagès. "Era viu encara, i jo ja havia començat els versos parlant de la terra dels morts. És com si jo ja tingués aleshores la intuïció que aquell home s'havia de morir", ha explicat l'autor. Es tracta, d'altra banda, d'un poema llarg, un romanç amb rima assonant, escrit com si el poeta estigués a l'Empordà. La pèrdua d'aquest poema sempre ha rondat el cap de Casasses, fins al punt d'escriure un plany al poema perdut, que s'inclou en un apèndix al final del llibre. "Em faltava aquest poema, precisament el poema que tractava de la mort", ha dit l'autor.

"Rellegint i preparant el llibre per a l'edició, em trobo revivint una cosa de fa trenta anys, i em passa el contrari que a Proust amb la magdalena: a mi no em transporta al passat, sinó que en llegir el passat recordo les olors i tot el que creia oblidat", ha explicat el poeta.