EL SECRET DE...
Llegim11/10/2014

Dory Sontheimer

Cristian Segura
i Cristian Segura

És farmacèutica de professió. També ha estudiat un màster de l’Iese. És de casa bona, de la part alta de Barcelona. Una senyora de bijuteria gruixuda i cabells ben cuidats. Els pares eren alemanys. Remarca que és catòlica. Quan va fer 18 anys, els pares li van dir que eren jueus convertits. Primera notícia per a Sontheimer, que tampoc entenia per què eren tan pocs a la família. “Van morir a la guerra”, li van respondre. La mare va emmalaltir i mentre dormia parlava en veu alta de la Gestapo. La Dory creia que eren deliris. Seguia sense imaginar-se res, sense fer-se les preguntes inevitables. Que la família va ser exterminada i forçada a emigrar per tot el món ho va descobrir el 2002, en set caixes que la mare va deixar-li a l’habitació de quan era petita.

Va ser després de la mort de la mare que les caixes marrons van aparèixer i van ser obertes. El resultat de la trobada, cada detall documental, és a Las siete cajas (Circe), una meravella documental, des d’un cas concret, de l’exterminació jueva. La sorpresa és que, a més, està ben escrit i enfila els fets amb agilitat malgrat el trencaclosques de protagonistes.

Cargando
No hay anuncios

D’aquell passat esberlat en queda un testimoni a Barcelona. Una illa a l’Eixample, amb entrada a Consell de Cent 159: allà hi havia la fàbrica propietat dels seus avis paterns. La fàbrica Lehman produïa porcellana per als caps de les nines. La mà d’obra costava menys que a Alemanya i des de Barcelona s’exportava al món llatí, fins i tot a Amèrica. El pare de la Dory va dirigir la fàbrica des del 1929. Els pares el van enviar a Barcelona l’any de l’Exposició Universal per allunyar-lo de la pressió nazi. Un any després, Hitler era elegit canceller. De la fàbrica en queda part de l’estructura i, sobretot, la xemeneia. També hi ha molts testimonis: els familiars supervivents, com l’oncle Michael, que després de la Segona Guerra Mundial va emigrar tot sol als Estats Units. Al gueto de Praga treballava com a bèstia de càrrega, substituint els cavalls que morien. Aquest octubre, amb 84 anys, ha viatjat a Barcelona per veure la neboda. L’objectiu de les caixes que els pares li van deixar s’ha acomplert.