“Comencem a morir el dia en què comencem a pensar seriosament en la mort. El dia que som conscients que estem en l’últim tram. El dia en què al nostre voltant comença a formar-se una crisàlide”. Així defineix el protagonista de Crisálida, el nou còmic de Carlos Giménez, el procés de desconnexió emocional i desencant que experimenta en l’últim capítol de la seva existència. Una petita mort quotidiana i silenciosa que, lentament, buida de joia i il·lusió els dies i les nits.
A més de ser un dels mestres del còmic espanyol, Giménez és el gran referent del gènere autobiogràfic gràcies a obres com Paracuellos, Barrio i Los profesionales. Sap que cada tema necessita una distància adequada, determinada pel punt de vista i el to. Així que per a una història tan descarnada i lúgubre com la de Crisálida, una mena d’autobiografia sobre la seva mort plena de reflexions íntimes sobre el final de la vida, Giménez fa una doble carambola i s’inventa un alter ego del seu alter ego tradicional. Un petit joc de miralls que serveix a Giménez per articular el seu desencís personal i col·lectiu, i al lector per mantenir una mínima distància emocional davant d’un còmic amb una flaire de carta de comiat tan desassossegant com commovedor.