Cinc testimonis literaris escruixidors sobre Auschwitz

BarcelonaAquest dimarts es commemoren 70 anys del dia que les tropes russes van alliberar el camp de concentració i extermini d'Auschwitz. Abans d'abandonar el camp, els alemanys havien destrossat la major part dels dipòsits d'Auschwitz. Els nazis no volien deixar proves, però no van poder esborrar la paraula. És més, de l'escruixidora experiència en van sortir testimonis d'un gran valor literari, alguns dels quals arribarien a ser distingits amb el premi Nobel de Literatura, com ha estat el cas d'Imre Kertész.

Primo Levi. El jove químic Primo Levi (1919–1987) va sobreviure els deu mesos d'internament a Auschwitz. L'any 1947 va publicar 'Si això és un home', sobre l'experiència al camp de concentració, llibre que seria revisat i parcialment reescrit una dècada més tard. Al 1963 donaria a conèixer 'La treva', centrat en els mesos posteriors al final de la guerra, on res no és com havia estat i el temps es trobava suspès, a l'espera d'una possible tornada a una certa normalitat –o, com a mínim, equilibri–. 'Els enfonsats i els salvats', per últim, explica en forma d'assaig les ferides incurables de l'estada a Auschwitz. "Ha passat i, per tant, pot tornar a passar –hi va escriure–. Aquesta és l'essència del que hem de dir".

Imre Kertész. A 'Sense destí' (1975), l'hongarès Imre Kertész escriu sobre la traumàtica estada a Auschwitz i Buchenwald per part d'un adolescent de 15 anys durant l'últim any de la Segona Guerra Mundial. El periodista i traductor escriuria més endavant sobre els efectes del pas pels camps de concentració a 'Fiasco' (1988) i 'Kaddish pel fill no nascut' (1990). L'any 2001, l'editor Jaume Vallcorba va apostar per l'obra de l'escriptor hongarès –que actualment té 85 anys– l'any 2001. Mesos després de publicar-ne 'Sense destí' en català i en castellà, Kertész guanyaria el premi Nobel de Literatura pel conjunt de la seva obra.

Elie Wiesel. Professor i activista polític que no ha deixat de treballar mai per la pau –tasca que li va ser reconeguda amb el premi Nobel de la Pau al 1986–, el romanès Elie Wiesel (Sighet, 1928) va ser empresonat a Auschwitz, Birkenau, Gleiwitz i Buchenwald, on els seus pares i la seva germana petita van morir. D'això en parla a 'La nit' (1958), un dels seus llibres més celebrats. A 'L'alba' (1960) narra com un membre d'un grup terrorista jueu a la Palestina sota el domini britànic rep l'ordre d'executar a primera hora del matí a un oficial anglès. 'El dia' (1961), finalment, detalla el dia a dia d'un periodista a Nova York que és impossible de lliurar-se a l'amor perquè carrega la culpa d'haver sobreviscut als camps de concentració.

Tadeusz Borowski. Periodista i escriptor polonès, Tadeusz Borowski (1922–1951) va deixar una sèrie de relats impressionants, parcialment recollits a 'Nuestro hogar es Auschwitz' –del qual Alba en va fer una edició al 2004–. Borowski es va deixar empresonar al febrer de 1943 després que la seva dona hagués desaparegut: de la presó de Pawiak va ser traslladat a Auschwitz, on va ser capaç d'aguantar durant mesos els treballs forçats als quals va ser sotmès.

Otto Dov Kulka. Nascut al 1933 a Txecoslovàquia, Dov Kulka ha trigat sis dècades en poder explicar –en menys de 200 pàgines a 'Paisajes de la metrópolis de la muerte' (Taurus, 2013)– la traumàtica experiència a Auschwitz durant la Segona Guerra Mundial. Historiador instal·lat a Israel des de finals de la dècada dels 40, ha fet nombroses aportacions assagístiques sobre l'Holocaust abans de poder enfrontar-se al relat del que va haver de patir la seva família i ell a Theresienstadt i, més tard, a Auschwitz.