Un còmic per continuar de gira amb La Pegatina

BarcelonaDesprés d'omplir el Wizink Center de Madrid per tercera vegada fa només dues setmanes, La Pegatina es prepara per obrir un parèntesi. El grup de Montcada s'estarà tot el 2025 sense trepitjar els escenaris i no tornarà a actuar fins al 2026, però abans s'acomiadarà del públic català amb un concert gratuït el dissabte 26 d'octubre a la plaça Catalunya de Barcelona, emmarcat en les celebracions dels 125 anys del cooperativisme català. Qui trobi a faltar el grup, tanmateix, trobarà consol en el còmic que La Pegatina va impulsar per celebrar el seu vintè aniversari, una immersió en la vida a la carretera del grup català més viatger dels últims temps, que ha actuat en més de 30 països.

Vamos a comernos el mundo o las locas aventuras de... La Pegatina (Norma, 2023) és un recull vibrant i contagiós d'anècdotes dels viatges del grup arreu del món, des del xoc cultural dels concerts a la Xina, on les seves lletres havien de passar censura prèvia i on demanar el sopar era una loteria amb final sorpresa, fins a l'emoció d'escoltar el públic mexicà cantant de memòria les lletres de les cançons. Però, sobretot, el còmic és una oportunitat única per sortir de gira amb els músics i descobrir amb ells els països que visiten. “No volíem que fos només un llibre que expliqués la història de La Pegatina, sinó un viatge a la cultura de cada lloc on hem actuat”, apunta el cantant del grup, Adrià Salas.

Els artífexs d'aquesta incursió en el còmic de La Pegatina són, en realitat, dos autors de Premià de Mar: l'experimentat dibuixant Ed Carosia i el guionista Lluc Silvestre, que el 2022 van publicar el magnífic Un ós al Marroc, el seu primer treball llarg conjunt després de participar a l'antologia Vinyetari del Premi ARA de còmic. “Volíem que el lector pogués conèixer el món a través de les aventures d'un grup d'amics”, resumeix Silvestre, que agraeix la “confiança” que els va donar el grup (“Quan van fer la proposta encara no havíem publicat res”, subratlla) i es confessa desbordat per l'allau d'anècdotes dels viatges que els van oferir. “En lloc de posar-se d'acord, cadascú em va enviar les seves, així que d'algunes històries en tenia dues o tres versions diferents. La gràcia era lligar-ho tot”, diu el guionista, a qui la seva formació com a antropòleg va ajudar a “individualitzar” els personatges i a “incloure detalls de cadascú”.

Colors musicals

Per capturar l'univers visual de La Pegatina, Ed Carosia va tenir molt present la posada en escena del grup. “Els vaig veure per primera vegada en concert al Poble Espanyol, i la primera il·lustració que vaig fer just després va acabar sent la portada del còmic”, diu el dibuixant, per a qui els colors són les eines que transmeten l’energia del directe. “La música és color, i jo he intentat reflectir-la en quadricromies per expressar tot el que em travessava quan la sentia”, explica Carosia. Per descomptat, Silvestre i Carosia s'han pres llicències narratives. Per exemple, el còmic resumeix les anècdotes de les 10 gires que el grup ha fet a Mèxic en una de sola. "I l’Axel portava rastes al principi i després se les va tallar, però jo el dibuixo sempre igual perquè, al cap i a la fi, són personatges de còmic, com Mafalda o els Peanuts", diu el dibuixant.

Com a fil conductor, Vamos a comernos el mundo introdueix la figura del Roberto, road manager del grup. "En realitat va estar amb nosaltres només tres o quatre anys, però és un personatge clau en la nostra història –explica Salas–. Es va incorporar a la gira de la Xina a última hora per donar un cop de mà i no el teníem inclòs als viatges ni als hotels, però, d’alguna manera, se les enginyava per arribar a tot arreu abans que nosaltres. I ens vam dir: volem que sigui el road manager". En última instància, el còmic és un testimoni fidel de la passió pels viatges d’un grup addicte a la carretera. "És el que més ens omple i ens inspira, perquè acabem incorporant el regust dels països que visitem en la música que fem", diu Axel Magnani. "Si sempre féssim els mateixos concerts als mateixos escenaris aquesta professió seria molt rutinària –afegeix Salas–. Quan jo sigui gran i tingui nets, o gats, el que els explicaré són tots aquests viatges i concerts, és el que ens alimenta l’ànima".