XAVI SERRA
Barcelona

Max: «'Pulgarcito' i el 'TBO' són els meus orígens i, amb els anys, em surten cada vegada més»

El dibuixant estrena diumenge a l'ARA una nova sèrie, 'Ubrut lo Tacat'

Francesc Capdevila, Max / MANOLO GARCIA Zoom

Diumenge arriba a l'ARA una nova sèrie d'un gegant del nostre còmic, Francesc Capdevila, Max per a la cosa artística. Ubrut lo tacat constarà de cinc entregues que es publicaran al suplement Diumenge del diari a partir del 10 de maig (9 de maig a l'ARA Balears) i segueix les vicissituds d'un personatge gairebé abstracte, l'Ubrut, a qui un bon dia li apareixen tot de taques al cos. Així comença un viatge gràfic ple d'humor, idees narratives i conceptuals en què l'univers de Max es retroba amb les arrels més pures de la historieta d'humor i el sentit del gag de l'escola Bruguera.

Com va néixer l'Ubrut, el protagonista del còmic que has fet per a l'ARA?

Va sorgir en un quadern meu fa tres o quatre anys, d'una manera molt tosca. De fet, és fill o net de l'Ubu Rei d'Alfred Jarry. Em vaig posar a dibuixar Ubus, els vaig anar modificant i em va sortir l'Ubrut. I oficialment va néixer a l'exposició Viñetas desbordadas, que vaig fer al centre José Guerrero de Granada amb el Sergio García. L'Ubrut era l'encarregat de manteniment d'una finca hipotètica que en realitat tenia l'amplada i el gruix d'una línia i ell havia d'anar arreglant els desperfectes que hi anaven apareixent. Era una cosa una mica delirant, una tasca kafkiana o directament impossible.

A la sèrie que publiques a l'ARA, Ubrut lo tacat, el context és diferent.

És que el personatge em resulta molt útil per bifurcar línies i crear subsèries amb diferents plantejaments. Després de Viñetas desbordadas, l'Ubrut va passar al món del paper a la revista Periférica, a la secció Gràfica Radiant de l'ARA i a la revista Lardín, i quan va sorgir la possibilitat de fer una minisèrie per a l'ARA vaig repassar els apunts i vaig recuperar una idea en què li apareixien unes taques al cos. En aquell moment no estàvem confinats però em va semblar adequat perquè la pandèmia ja estava en marxa, tot i que en principi no té res a veure amb el coronavirus, és un altre tipus de tacat.

Deu ser un dels personatges més depurats que has dibuixat, pràcticament són cinc línies i un punt.

Sí, és una cosa molt simple i minimalista. I és perquè a mi cada vegada em ve més de gust escriure que dibuixar. M'estic convertint en guionista, més que dibuixant. I l'Ubrut em va molt bé per dibuixar molt ràpid, perquè amb un estil de dibuix més complicat no arribaria a treure totes les històries que em venen al cap. Això tan esquemàtic, en canvi, fa que tot es concentri en la idea. A més, l'Ubrut és un personatge molt d'historieta curta o tira, i quan em vau fer aquest encàrrec em va venir al cap que els còmics van néixer als diaris com a pàgines dominicals i després van evolucionar cap a la tira. Per això el disseny és una combinació de pàgina dominical i de tires.

És un disseny que a més canvia d'entrega en entrega, jugant amb el format de tira vertical, tira horitzontal, retícula... És molt dinàmic.

Suposo que és perquè em venen al cap les pàgines del Pulgarcito i el TBO, que tenien seccions maquetades sempre de forma diferent, cada secció amb el seu títol. És una cosa nostàlgica però també remet a la part artesanal del dibuix. Encara que el dibuix sigui senzill, m'agrada molt entretenir-me amb els detalls i crec que els lectors ho aprecien.

L'Ubrut també té alguna cosa de depuració màxima del personatge clàssic de Bruguera, a qui no paren de passar-li desgràcies.

Sí, potser és una cosa adquirida amb les lectures infantils. Les historietes del Pulgarcito sempre acabaven malament per al protagonista, amb situacions absurdes que es resolien de manera catastròfica. Pulgarcito i el TBO van conformar el meu sentit de l'humor, basat en les petites catàstrofes quotidianes. Són els meus orígens i amb els anys, sense que jo ho hagi programat, em surten cada vegada més.

Quin destí li espera a l'Ubrut després de la sèrie de l'ARA?

Tinc noves històries en marxa. Fa uns dies vaig començar una sèrie de tires a la web del centre José Guerrero que continua la línia conceptual que vaig engegar a l'exposició Viñetas desbordadas i estic acabant un còmic sobre el virus i el confinament protagonitzat per l'Ubrut que sortirà aviat. Potser algun dia tindré prou material per omplir un llibre, que és una estratègia que ja vaig posar en pràctica amb el Bardín: anar fent i a veure quina línia s'imposa i fins on dona de si la cosa. Experimentant, vaja, que sempre és divertit.

"Quan això passi, vull tenir fet el diari de la mala llet".

Quin impacte està tenint el confinament i la pandèmia des d'un punt de vista creatiu?

Com et diria qualsevol dibuixant, ja estem acostumats al confinament i no ens ve de nou estar tot el dia a casa. A més, jo visc al camp i puc sortir fora i respirar. Però tota la situació m'ha acabat provocant mala llet. No una mala llet continua però sí explosions puntuals de mala llet per coses que sents a les notícies. Ja sé que tothom està fent diaris de confinament, però intentant ser amables i responsables. I jo, quan això passi, vull tenir fet el diari de la mala llet. Per a mi es tracta d'un pamflet catàrtic.

I què és el que et fa posar més de mala llet?

Per saber-ho haureu de llegir el còmic [riu]. Alguns col·legues a qui he deixat llegir-lo em pregunten cap a on vull apuntar, que no semblo assenyalar cap responsable. Però és que tothom està fent el que bonament pot. Bé, tothom no. N'hi ha uns quants no són responsables del virus, però sí del desastre en què estem. Però aquesta gent no han caigut del cel, ja els coneixíem d'abans i sempre han fet l'imbècil.