BarcelonaLes primeres paraules que el lector trobarà quan obri Consumits pel foc, de Jaume Cabré, les va dir el seu amic Zvi Katz, "un lector voraç que viu a Israel i a Mèxic segons la feina, i que sempre que pot passa per casa". L'escriptor li va explicar que estava amoïnat perquè treballava en una història on es perdia. "Hi surt un godallet", va admetre en un determinat moment de la conversa. I Katz va replicar: "¿Y qué?" "Encara que potser estigués escrivint un disbarat, tenia ganes de fer-ho, la literatura és lliure, em vaig dir després", recorda. Va ser així com la cria de senglar ha mantingut el protagonisme en la primera novel·la de Cabré després de Jo confesso. En els deu anys que han passat des d'aquest gran èxit internacional, ha publicat l'assaig Les incerteses (Proa, 2015), els contes En Pere i el bosc (Estrella Polar, 2015) i Mariona i la Menjanits (2017) i el recull de narracions Quan arriba la penombra (Proa, 2017).

"Tinc una relació especial amb els senglars –admet, per videoconferència des de casa seva–. A finals dels 50 i principis dels 60 vaig ser minyó escolta, i allà em van posar el sobrenom de senglar sorrut. Molts anys després, caminant a prop d'on visc, anant cap a la Mola, vaig trobar-me amb un senglar mentre travessava un pont. Ens vam estar mirant fixament durant uns segons, i fins i tot vaig poder fer-li una foto, que després vaig acabar perdent". Sense la topada amb aquest senglar, Consumits pel foc no existiria, almenys en la forma actual, en què la peripècia del godall s'entrellaça amb la dels personatges humans i hi acaba confluint en un moment decisiu.

"Trigar a publicar entre un llibre i un altre no m'afecta –assegura Cabré–. Potser de més jove tenia més pressa, però una vegada em va passar que em vaig penedir d'un conte quan ja no hi era a temps, i vaig pensar que no volia tenir mai més aquesta sensació". Quan va lliurar a Josep Lluch, l'editor de Proa, el mecanoscrit d'aquesta història, en què l'atzar i les decisions equivocades són cabdals, Jaume Cabré havia superat la fita de les 100 traduccions de la seva obra. Consumits pel foc incrementarà aquesta xifra, que "converteix Cabré en un gran referent de la literatura catalana a tot el món", segons Emili Rosales, director editorial de Grup 62: ja són nou les traduccions contractades d'aquesta novel·la breu, addictiva i sorprenent, que comença amb la imatge d'una falena –una papallona nocturna– giravoltant a prop de la llum d'un fanal, fins que un "dragonet d'aquells tan tendres i pacífics" que està de guàrdia, immòbil i pacient, obre la boca i se l'empassa.

Un protagonista amb una vida dura

L'Ismael, el personatge principal del llibre, es trobarà amb diversos dragons al llarg del periple que proposa Cabré, començant pel pare, amb qui manté una relació conflictiva, i agafant un caire vertiginós a partir del moment que accepta pujar a un cotxe, molts anys després, quan ja fa temps que és professor en un institut, i a conseqüència d'un accident es desperti en un lloc misteriós i sense memòria. "Els moments d'alegria s'han de treballar –diu l'autor, en referència al personatge–. L'Ismael ha tingut una vida familiar molt dura. Després de la mort del pare passa un temps en un pis d'acollida. Quan surti d'allà ja ho farà amb els seus interessos, que passen per la lectura i la cultura". Després d'estudiar a la Facultat de Lletres, troba feina com a professor de llatí i de literatura en una acadèmia. Perd la feina per haver escrit a la pissarra un poema de Josep Carner. "Aquesta és l'única anècdota biogràfica de la novel·la –diu–. Em va passar cap al 1971. Tot just estava començant". Cabré tenia 24 anys i encara no havia debutat. El seu primer llibre, Faules de mal desar, arribaria el 1974, a l'editorial Selecta.

Des de llavors, ha treballat amb dues divises que encara manté: "explicar històries" i "creure en els personatges". En parla també en relació a Consumits pel foc. "Els personatges poden ser una capsa de sorpreses, i les vas aprenent a mesura que les vas escrivint -explica-. Totes les situacions del llibre les he escrit moltes vegades. Per saber que una cosa no funciona primer l'he de construir". Cabré mostra un "patracol" de fulls que triplica l'extensió de la versió final. "És la primera vegada que he esporgat tant un llibre", continua, amb un somriure tímid de satisfacció.

Una mirada singular al gènere negre

La breu història d'amor de l'Ismael amb la Leo, que treballa en una merceria –un homenatge a una botiga de vetes i fils de Terrassa, Esmeralda, que va abaixar la persiana fa un parell d'anys–, precedeix el gir narratiu clau de la novel·la. "Un cotxe s'atura a prop seu i el conductor, que coneix l'Ismael, li demana que pugi –diu l'autor–. Aquí comença la seva tragèdia de debò". El lector descobrirà fins a quin punt l'aventura en cotxe precipita la vida del protagonista en una intriga que combina el gènere negre amb l'absurd beckettià i trabalià. "M'ho prenc com un elogi, però tot això no ho tinc en compte, durant l'escriptura. Em deixo portar per la història sense saber on vaig".

"Mentre treballava en el llibre, que ha sigut un procés llarg, va ser un consol i un descans escoltar els quatre últims lieds de Richard Strauss –explica–. Els he analitzat a fons. La música i la lletra. Per això poso com a homenatge unes paraules del poema de Joseph von Eichendorff al qual Strauss posa música: ist dies etwa der Tod? [és això, potser, la mort?]". Consumits pel foc tematitza l'extinció des de la imatge inicial de la falena, que mor per culpa de l'atracció de la llum del fanal. També la pèrdua de pes de la literatura en la nostra societat. Encara que per a l'Ismael sigui tan important –el seu nom és herència de Moby Dick–, molts dels personatges no entenen les referències que fa a personatges com el Doctor Jivago, Madame Bovary i Hans Castorp. És una advertència sobre una imparable desculturització literària? "No soc ningú per advertir de res. Però estic d'acord que és un fenomen que s'està donant. Si parlem de pel·lícules ens entenem, però en canvi amb els llibres no: molta gent em diu des de fa anys que no té temps de llegir".