EL LLIBRE DEL DIA
Llegim Actualitat 12/08/2018

Roger Escapa: “González fa memòria d’un periodisme que ja no existeix”

El periodista sabadellenc narra les memòries de l'època daurada de les grans redaccions

Marta Nin Loscos
2 min
“González fa memòria d’un periodisme que ja no existeix”  Roger escapa Periodista

Aquestes vacances el periodista Roger Escapa (Sabadell, 1988) no apagarà el micròfon de la ràdio ni un moment. Entre programa i programa, el presentador de l’estiu d’El matí de Catalunya Ràdio recomana “un llibre molt periodístic”: Memorias líquidas, d’Enric González (Jotdown, 2013). “El vaig llegir fa uns quatre o cinc anys i em va fascinar tant que el vaig devorar en una sola nit”, diu Escapa. “El llibre narra les memòries d’un periodisme que ja no existeix, aquella època daurada de les grans redaccions, amb capçaleres com la d’ El País, que en plena esplendor del paper invertia diners en la formació de la plantilla i pagava viatges per escriure grans reportatges i fer entrevistes. En definitiva, González parla d’aquella època gloriosa de vaques grasses en què es fumava i bevia a les redaccions i en què el periodisme existia sense internet”, afegeix Escapa, un enamorat d’aquest moment precisament perquè, per la seva edat, no el va poder viure mai. “L’he procurat imaginar i reviure a través de la pell dels altres”, afegeix.

Enric González va viure a Londres, Nova York i Roma i va cobrir esdeveniments com la primera Guerra del Golf (1991) o el genocidi de Ruanda (1994). Segons Escapa, ha tingut la trajectòria que qualsevol estudiant de periodisme somia. “Ha sigut corresponsal arreu del món, té prestigi dins i fora el sector, és una veu crítica i incòmoda amb els poders interns i externs… i a més ha passat per diverses seccions com política, internacional i esports”, explica Escapa, que a partir del setembre presentarà El suplement. Tot i que li agradaria, no ha tingut l’oportunitat de conèixer mai González. Això sí, fa broma i diu que si algun dia ho aconsegueix serà millor que sigui fora de la ràdio: “Les preguntes que tinc ganes de fer-li potser són massa políticament incorrectes”.

stats