A la maleta que Gemma Ruiz s’endú aquest estiu de vacances no hi faltarà el Manual per a dones de fer feines, de Lucia Berlin. La periodista i escriptora, autora d’ Argelagues (Proa, 2016), dedicarà els pròxims dies a escriure amb el recull de relats de Berlin ben a prop. “Les estones que pari necessitaré superaliments, que en diuen ara, i la Berlin és més energètica que deu tones de xia”, afirma Ruiz, que recomana aquest títol. “Si algú encara no l’ha llegit és un pecat mortal com una casa de pagès”.

Nascuda el 1936 i morta el 2004 als Estats Units, Berlin va ser una escriptora gairebé gens reconeguda en vida. Les lletres nord-americanes la van redescobrir el 2015 i un any més tard va arribar per primera vegada en català a través d’aquest recull dels seus millors contes editat per L’Altra. “És dels pocs llibres que vaig rellegint perquè no te l’acabes i sempre hi trobes coses. Al final t’adones que els relats tanquen les increïbles històries d’una sola vida”, explica Ruiz. Als contes de Berlin hi predomina el contrast entre el dramatisme i la vitalitat, mitjançant els quals l’escriptora reflecteix situacions sentimentals, addiccions i quotidianitat. “La humanitat, l’alegria de viure enmig de sotracs forts, l’enginy, el ritme literari i les imatges que només ella sap generar em van enlluernar”, diu Ruiz, que defineix Berlin com “una autora gegantina”.

Ruiz convida els amants de l’escriptora a rellegir-la i, els que no la coneguin, a descobrir-la. Ho fa amb els ulls posats en el novembre. “Si fa dies que només penso en la tardor, no és culpa d’aquesta calorassa: a la tardor L’Altra traurà el segon volum de contes de la Berlin”, avança la periodista i escriptora. El nou llibre es titularà Un vespre al paradís i recuperarà la mirada lúcida sobre la fragilitat humana que ha convertit Lucia Berlin en una de les escriptores indispensables de les lletres nord-americanes.