Barcelona“Per estimar un país abans l’has de riure”, va dir ahir al vespre Marc Artigau citant Els Jocs Florals de Canprosa, de Santiago Rusiñol, que aquests dies es pot veure a la Sala Gran del TNC. Acompanyat de Jordi Basté, amb qui ha escrit a quatre mans Els coloms de la Boqueria (Rosa dels Vents), i del periodista i company de programa Jofre Llombart, Artigau va recordar que la radiografia cruel del món del teatre que apareix a la novel·la, on es veuen “nervis i hipocresies del sector”, està feta per demostrar “l’amor” que l’autor li té.

“Ja ens hem reunit per parlar d’un tercer llibre protagonitzat pel detectiu Albert Martínez”, va dir Basté. Llombart volia saber si el crim tindria a veure amb el món dels esports o del periodisme. “Pot ser que el llibre tiri cap a les Corts”, va avançar Basté, abans de recordar que una de les seves fixacions és matar algú en una ficció ambientada a l’AVE entre Barcelona i Girona. “No pot ser, perquè el trajecte és massa curt!”, va exclamar Artigau. Llombart va aixecar una cella i va afegir: “És molt curt sempre que els dels CDR no tallin les vies”.

La conversa a tres bandes va estar impregnada d’amistat. Sergi Pàmies analitzava els protagonistes amb cara de concentració, i quan va aparèixer citat per Basté va mantenir la calma. “En Sergi és d’aquells amics amb qui aprenc rient, i en Marc també”, va assegurar. Cinc setmanes després d’arribar a les llibreries, la novel·la del tàndem continua aferrada a la llista dels més venuts, només superada per Marta Rojals, Eva Baltasar i L’art de portar gavardina, del mateix Sergi Pàmies.

Dos fils narratius units per una víctima

Basté va començar l’acte fent broma sobre les ulleres de Llombart. “¿Tens vista cansada?”, va preguntar. Llombart va respondre: “I tu, ¿vols una pinta?” No va ser l’únic comentari irreverent, perquè el presentador, després de saludar els dos companys de taula, va deixar anar: “Segur que entre el públic hi ha els dos autors del llibre”. Bona part dels espectadors van somriure: no són pocs els periodistes i escriptors que es guanyen un sobresou redactant el pròxim aspirant a bestseller. “Nosaltres hem escrit totes dues novel·les, i es nota perquè ho fem en capítols alterns, i les dues veus estan força marcades -va dir Artigau-. Aquí ell escriu els capítols del detectiu Martínez i jo els que protagonitza la Mònica”. Els dos fils narratius queden units per la víctima, que apareix penjada en una parada del Mercat de la Boqueria.

“L’únic element autobiogràfic d’aquestes novel·les són els restaurants -va assegurar Basté-. Aquí, per exemple, hi apareix la Bodega Sepúlveda, un dels llocs on es menja més bé de Barcelona”. Artigau va recordar que Un home cau li havia servit per aconseguir “un descompte al Belmonte”, que apareixia al llibre. “De moment encara no hem criticat cap restaurant -va dir Basté-. Sí que ha rebut un pàrquing del davant de la Boqueria al qual li tinc una ràbia absoluta”.