Muriel és un nom irlandès. Fa dècades que es va utilitzar -convenientment anglicanitzat o afrancesat- a Europa, però el seu significat etimològic és tan bonic que convé recordar-lo. El nom irlandès del Muriel anglès o del Murielle francès és Muirgheal. Deriva de les paraules gaèliques muir , que vol dir mar i gheal , que vol dir brillant . És a dir, que quan una nena rep el nom de Muriel estem dient que ella és, o serà, brillant com el mar. No m'estranya que Irlanda sigui terra de poetes! Precisament el fet que hi hagi tants irlandesos en la història de la literatura pot ser una de les grans raons per les quals els noms de pila originaris d'Irlanda -malgrat la dificultat de pronunciació en alguns casos- des de sempre han travessat les fronteres i s'han utilitzat en altres llocs del món. No cal dir que això ha passat més que enlloc als Estats Units, on la presència de famílies amb avantpassats irlandesos és abassegadora i influent. Així, pràcticament arreu del món hi podem trobar persones que es diuen Fiona, Sean, Deirdre, Donovan.
La majoria d'aquests noms tenen al darrere una llegenda bonica, o un episodi heroic de la història d'Irlanda, o recorden algun personatge de la mitologia irlandesa. En el cas de Muriel, la seva popularitat es va disparar -com ha passat amb tants altres noms de nen i de nena- gràcies a una pel·lícula. Es tracta de la comèdia La boda de Muriel , del 1994, sobre una noia australiana obsessionada per casar-se, que va fer somriure a tot el planeta. Però abans d'això, Muriel era, més aviat, un nom amb reminiscències literàries. Ens recordava l'escriptora francesa Muriel Barbery, que es va donar a conèixer a tot el món amb L'elegància de l'eriçó , una història d'homes i dones solitaris. I, abans d'ella, Muriel Spark, nascuda a Edimburg i coneguda pel seu estil àcid i esmolat per retratar la societat que l'envoltava, amb títols com Els solters i El punt dolç de la senyoreta Brodie . A Catalunya, el nom de Muriel també rep, des de fa uns anys, un accent reivindicatiu i serè, el de la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals.
