Filòsof i pedagog, home savi i entusiasta. Navarrès i català. Tastaolletes. L’exposició que ara es pot veure al CaixaForum sobre l’art antic a la Mediterrània l’hi devem en bona part a ell. Però la seva última aventura, intel·lectual i real, és un viatge a peu d’Istanbul als Balcans, fent la ruta dels catalans que van voler venjar la mort de Roger de Flor. Seguint les passes dels almogàvers (ed. Mediterrània) no és una recreació històrica. És el dietari d’un viatger culte, sensible a les belleses del món, tafaner i enamorat de la seva dona, Pilar, que l’acompanya.

La parella arrenca el periple al barri Blanquerna d’Istanbul, on arriben il·lusionats, optimistes, perquè “si el nostre estat d’ànim és pobre, el món només ens ofereix la pobresa”. Els viatgers saben que la seva mirada és la que dóna caràcter als paisatges i a les persones, també als somnis i la història. Les guies aconsellen no ficar-se a Blanquerna, al moll del qual va desembarcar Roger de Flor amb la seva nau Olivetta. Si la cultura, segons Walter Benjamin, és l’ocultació de la misèria, a Blanquerna passa exactament al revés. Però “som humans, i res inhumà no ens és aliè”, pensa Luri.

Al llarg del camí, l’autor ens va explicant què li passa a ell -sense por a flirtejar amb la cursileria-, què els va passar als almogàvers -sense por a desmitificar- i què els passa als habitants de cada lloc, turcs i búlgars. Als gitanos búlgars, aquests que ni la Merkel ni ningú no vol, els passa que ni el comunisme va canviar-los ni tampoc ho farà el capitalisme. “Mira que ens han arribat a prevenir contra els roma, i són els únics que ens han ofert la seva ajuda de manera espontània!” Dels 9 milions d’habitants de Bulgària, 600.000 són gitanos, roma.

A part de gitanos, mentre el Gregorio i la Pilar busquen pistes dels almogàvers, no fan sinó trobar restes dels tracis, una civilització mal coneguda que va durar del tercer mil·lenni aC fins al tercer segle aC. Creien en la immortalitat i Luri és dels que estan ajudant a fer que ho siguin, d’immortals. També ens ajuda a nosaltres, lectors, a entendre que filosofar vol dir aprendre a orientar-se, a tenir met’hodos, mètode: en grec, camí és hodos. ¿El mètode infal·lible? No deixar d’estimar la vida malgrat les decepcions acumulades.

Acabem. Igual com els almogàvers van trobar els alans i els van liquidar en una carnisseria fenomenal de guerrers, dones i fills, Luri arriba victoriós al final del seu viatge: no ha guanyat cap batalla fantàstica sinó la de fer camí. Se hace camino al andar.