Borja Bagunyà (Barcelona, 1982) és professor de teoria de la literatura, cofundador de l’Escola Bloom i editor de la revista Carn de Cap. Autor dels reculls de relats Apunts per al retrat d’una ciutat, Defensa pròpia (premi Mercè Rodoreda) i Plantes d’interior, també ha escrit Trapologia, un assaig hilarant a quatre mans amb Max Besora. Els angles morts és la seva primera novel·la. Un estil pioner que farà suar tinta a més d’un crític recalcitrant, la mena de mestretites que fa ulls de pop davant la literatura patafísica, oulipiana o, ras i curt, experimental. L’espectacle que regala Bagunyà és el de la mirada transversal que, partint de la literatura, toca altres àmbits del coneixement. El plaer de la dificultat.

Escriure des de la insensatesa

Per evitar els angles morts només hem d’evitar posar-nos en un angle mort. Juganer, atrevit i corrosiu, Bagunyà escriu per divertir-se (molt) i per divertir-nos (molt), però ho fa sense gota de salacitat, amb humor inclement i un bagatge metaliterari als quals el lector català no està avesat. Llegir en termes interdisciplinaris vol dir trencar amb la tradició enquistada i escriure des de la insensatesa en el seu sentit més creatiu i alliberador. Subvertir radicalment conservant allò que val la pena. I un triangle de personatges principals: el professor, la seva dona metge i l’ultranebot. L’impacte d’un meteorit (un naixement deformat) els trasbalsa la vida.

Els angles morts és la història d’Antoni Morella, un professor que veu com el jove Olivier, cervell cascada ("massa modern, massa deconstructiu, massa avantgarde per a una institució esclerotitxada com aquella"), s’emporta la plaça de catedràtic que ell tant anhelava. Morella no és un carca, no vol fer les coses perquè toca: sap que és el protocol qui fa la cosa i que per innovar en la docència s’ha de saber entretenir. Però és mediocre. Fa anys que treballa en La Investigació, un profeta sense profecia. Té la ideologia de la universitat antiga, però no té el saber. Tot està atrapat en una cadena interminable de substitucions i parir un catedràtic fa que el departament en grup destapi les seves misèries. Hi ha llepades de gònades, el trepa de guerrilla amb alè de penis brut, les ganes grotesques d’agradar a tothom, qui llepa les magdalenes públiques perquè no se les mengi ningú, el "sexisme heteropatriarcalot", l’existencialista onanista, el que parla amb quaranta incisos per frase, el que s’ha doctorat amb una tesi sobre la simbologia dels peus molls en la narrativa russa premoderna. I, malgrat l’heterogeneïtat, tots voten l’Olivier: "Què volien, ells, passar per antimoderns?". La novetat fa por però la burocratització passada de voltes repugna.

D’estil neogrotesc, Bagunyà ha fet un triple salt mortal: els flash-backs són notes a peu de pàgina (essencials per captar el tarannà d’en Morella, però sense escapçar la trama, que no deixa de ser una excusa per a la brillant digressió), les acotacions van entre parèntesis (molts parèntesis), hi ha asteriscs dins les notes dins els flash-backs (la ruptura lineal del temps). Hi ha escenes que recorden la dels Germans Marx però en un minilavabo empestat per les femtes dels docents, una profusa tipologia de somriures, la semiòtica anacrònica rebotida de clixés... Borja Bagunyà aireja el llenguatge de la novel·la, supera la postmodernitat i escriu el funcionament caòtic del món. Els angles morts és un hipertext en paper, un nou artefacte literari híbrid que difumina gèneres i alhora interpel·la el suport tradicional de l’excés, la deformació i la hipèrbole.