Una zooscòpia molt recomanable

El bestiari de Miquel Àngel Llauger (amb il·lustracions de Marion Jdanoff) a Blind Books

Una zooscòpia molt recomanable Zoom

Un bestiarum vocabulum sempre és benvingut. Des d’aquells compendis animalístics medievals que contenien sempre una lliçó moral, la literatura no ha deixat de produir bestiaris de tota mena i en moltes diverses llengües. En català tenim el goig de poder-ne tastar un bon feix, des de Llull fins a Miquel Àngel Llauger, que s’afegeix a la llista amb tots els honors amb 'Zooscòpia' (Blind Books). Aquesta llista inclou els famosos bestiaris de Pere Quart i Josep Carner (que escrigué també un Museu zoològic ), el Zoo de Carles Fages de Climent, els de Mercè Rodoreda, Josep Vallverdú ( Bestiolari ), l’ Animalari d’Enric Larreula, les Històries d’animals, 13, d’Enric Casasses, o un de ben poc conegut de Joan Fuster.

Zooscòpia és el títol d’una de les peces del bestiari, el dedicat al nyu, exhilarant, com la resta dels vint-i-un poemes del recull, un pou d’enginy, d’ironia i de saviesa poètica. No està a l’abast de qualsevol bastir un bestiari amb cara i ulls (i ales i escates...). Però és que Llauger no és un nouvingut a les lletres. Ha publicat cinc reculls de poesia de molta ensunya, exerceix la crítica literària i la docència, ha fet incursions en la narrativa i és l’excel·lent traductor d’Edward Lear, Lewis Carroll i Edgar Lee Masters, entre d’altres. Un mestratge que el faculta com ningú per confegir aquestes peces d’orfebreria poètica. Una petita mostra ens ho fa evident, a El camaleó, per exemple: “Contra un domàs d’arena tornes groc / i verd si et fa de fons una falguera. / Jo, contra la tenebra que m’espera, / també vaig tornant negre, a poc a poc”. Aquí veiem com el poeta pot convertir un poema lleuger i satíric, com ha de ser una peça de bestiari (el que en anglès en diuen light verse ) en una cosa genial que acaba gairebé produint un lúgubre calfred metafísic, sense deixar de divertir-nos: humor negre llaugerià...També hi ha un hit en aquest bestiari, La balena, que és un acudit “intertextual” que exigeix el coneixement de la història del Nabí de Carner, i el seu Jonàs. Per si de cas, Llauger ofereix de colofó un apartat de vuit notes on s’explica aquesta i altres referències. Expressa també el seu agraïment al “senat d’amics estimats i savis”, aquesta nova “escola mallorquina”, gosaria dir, i també esmenta les dues “mares” del llibre, la magnífica il·lustradora Jdanoff i l’editora Rodrigálvarez, que col·labora amb una nota final. Ah, i la padrina jove!, Xènia Dyakonova, que també va publicar un llibre esplèndid en aquest petita editorial miraculosa. Una delícia poder donar-ne testimoni.