ELS LLIBRES I LES COSES

Tot viu i Tot mor en Joan Vinyoli

He començat l'any com calia: amb Joan Vinyoli, de qui aquest 2014 celebrem el centenari del naixement. En aquest any en què la política es farà senyora de tot, els versos d'un senyor que aspirava només, només!, a viure i escriure. M'he assegut a la vora del foc, a la vora del mar, a la vora d'algú insegur que es despulla a cada pas, a cada gest, melancòlic, cansat i savi: "Ploren les coses, plora el temps, / plora la vida no viscuda, / plora també la vida que hem viscut. / Sum lacrimae rerum ", escrivia a Tot és ara i res el 1970, al final d'uns anys de crisi personal i silenci poètic. L'he degustat pausadament, la ment oberta, el cor despert. Ha estat com espiar per una escletxa una experiència íntima, més o menys infeliç, transformada en veu crepuscular: "Feliços pocs / als quals el cor mai no se'ls vol morir", diu al poema inaugural del llibre.

Tot és ara i res és un dels sis títols inclosos als dos volums dedicats a Vinyoli de la col·lecció de l'ARA. A Encara les paraules es concentra en la seva passió màgica: "Ara, compon / amb els trossets / de lletres màgiques una / sola paraula: poesia". Perquè "la poesia allunya les aparences / i fa propera la realitat/ [...] En veritat us dic / que no es fa res en veritat sinó / per la paraula creadora de silenci". És el Vinyoli madur i fràgil, que es completa amb Ara que és tard : "Que els teus difícils / guanys comparteixin / les meves pèrdues". És l'home que, davant el pes del passat, adverteix: "No compliquis / gaire més els records. / Demana justos / els mots indispensables / per fer sorgir la imatge de les coses / passades. / Deixa-les anar / com un estel / des d'un turó".

El segon volum reuneix els seus últims tres llibres -A hores petites, Domini màgic i Passeig d'aniversari -, quan el poeta, menys angoixat, espera la mort com un home més:"Qui vol res més que ser un home entre molts?". "Nu del tot en l'univers, / ara res no m'és advers". S'ha fet savi, se sent serè: "Qui no té por i estima a la vegada / la mar i el vent, es va fent gran així: / nedant sempre en perill damunt la cresta de l'onada. / Només d'un llamp en closa nit podrà morir". "Ser vell de veritat vol dir saber estar sol. / Estalvia gemecs i fes més ample el mar". Tant de bo l'Any Vinyoli doni la popularitat a un autor a l'ombra dels Espriu i Martí i Pol. El primer l'admirava i amb el segon hi va mantenir una fructífera relació epistolar.