UN TAST DE CATALÀ

La veritat és que no sabria dir si m’atreu o m’atrau

T reure deriva, per evolució, de traure, que al seu torn prové del llatí trahere. En el català actual, la forma més antiga, traure, es manté viva en bona part dels parlars occidentals, i és la principal, per exemple, en estàndard valencià. Ortogràficament, Fabra va decidir mantenir, per a les dues formes, la a antiga i occidental quan l’arrel del verb és àtona (i no contradiu la pronúncia neutra oriental), i per això tots escrivim trauria o traient. En canvi, quan l’arrel és tònica, sí que abona dues grafies: per exemple, en central treu i en valencià trau.

Sembla que el més lògic seria estendre aquest criteri als compostos de treure, cosa que faria que en central escriguéssim atrauria i retrau ria però atreu i retreu. Però el fet és que, mentre que retrau (“fa un retret”) o distrau són grafies inusuals en parlars centrals; atrau (i contrau o abs trau ) es diu i s’escriu en aquests parlars igual o més que atreu.

És cert que si busquem al DIEC2 atraure (i els altres compostos amb a a l’arrel) ens remet a la forma amb e a l’arrel, on hi ha la definició, cosa que fa pensar que la considera la forma principal. Però també és cert que en la redacció dels articles fa servir 7 atrau (per 12 atreu ) i cap retrau o distrau (per 4 i 5, respectivament, retreu i distreu ). I així, per exemple, diu que atractiu és “allò que atrau” i al·licient “allò que atreu”.

Coromines fa llum en aquest misteri quan afirma que, mentre que re trau o distrau sona (on domina treure ) tan estrany com trau, la forma atrau (i l’equivalent d’altres compostos) a ell li sona millor i li sembla més recomanable (també on domina treure ) que atreu. I ho fonamenta en l’ús de grans autors noucentistes i insinuant la idea que potser els usos cultes estan més influïts per les formes llatines que els populars.

Ho constatem fins i tot en dues accepcions d’un mateix verb. Diem i escrivim “Li retreu que no vingui” però podem dir i escriure “El múscul es retrau” o “Es retrau a casa seva”. Per tant, potser que us deixeu de sentir culpables si algú o alguna cosa no us atreu sinó que us atrau.