ELS LLIBRES I LES COSES

El vell que fabricava mistos

La temporada passada es va poder veure una obra de Pous i Pagès al TNC, Rei i senyor. / DAVID RUANO Zoom

Ara que som en temps d'agitació, resulta oportuna la recuperació de la segona novel·la més coneguda de Josep Pous i Pagès (1873-1952), Revolta -la primera és La vida i la mort de Jordi Fraginals- . L'editorial Adesiara dóna nova vida a aquesta petita joia del modernisme literari de la mà de M. Àngels Bosch, la millor coneixedora de Pous i Pagès, o tal vegada potser l'única. Ella mateixa firma una magnífica introducció que ressegueix la circumstància biogràfica de l'autor i explica el rerefons ideològic del text. Per sobre de tot, " Revolta és un manifest ètic contra l'abús de poder", sintetitza. Cap govern, llei ni Constitució pot passar per damunt de la llibertat de l'home. Quan l'individu és expulsat i maltractat per la societat té dret a exercir l'inconformisme... ¿No us sona tot això, d'una banda, a la revolta del president Mas i, de l'altra, a la revolta dels indignats del 15-M?

I quin és l'home d'aquesta novel·la de Pous i Pagès? És el vell Gori Rabassa, fabricant de mistos, un conco figuerenc de bona fe, que viu i treballa sol. És poc parlador, no es fica amb ningú, no fa mal a ningú. Però arriba un dia que aquesta existència capficada es veu alterada: el seu modus vivendi de cop s'estronca quan l'Estat decideix monopolitzar la fabricació i venda de mistos a través de la Fosforera Arrendataria. En Gori, entre incrèdul i innocent, primer no es dóna per assabentat i després... Bé, després ja ho llegireu. En qualsevol cas, el ciutadà honest acaba sent tractat de delinqüent. La història està inspirada en fets reals. En aquest país, la iniciativa individual sovint és castigada. Com veieu, la cosa ve de lluny.

Hi ha en la literatura catalana una mena d'anarquisme transversal que, en l'època de Pous i Pagès, reflecteixen des de Maragall, Coromines i Iglésias fins a Dalí i Pla. La distància del poder hi deu haver contribuït. Durant segles no només no hem tingut estat, sinó que massa continuadament n'hem tingut un d'hostil.

Pous i Pagès, bon amic de Coromines, va escriure Revolta influït pel pensament del filòsof anglès decimonònic Herbert Spencer, l'autor de L'home contra l'estat i La confiança en si mateix , llibres que van ser publicats a Catalunya per L'Avenç el 1904 i el 1906, any, aquest últim, de la publicació també de Revolta . En el llibre també s'hi nota la petja antiindustrialista de John Ruskin. De fet, en Gori és un tipus francament primitiu i tota la novel·la beu de la seva força genuïna i espontània, cosa que queda reforçada per l'ús de la parla empordanesa popular. L'ancoratge local tan profund, i la capacitat de construir un personatge universal (l'home contra el món), dóna al text una vivor i una intemporalitat que fan que el llibre aguanti perfectament el pas del temps.