L’ESCUMA DE LES LLETRES
Llegim 29/10/2016

És molt trist escriure...

Lluís A. Baulenas
2 min

Un lector, amb la franquesa que dóna haver compartit un mateix somni, una novel·la feta per mi i llegida per ell, em va preguntar per què havíem de cobrar pels llibres deixats en préstec per les biblioteques. “Ells bé que els compren, els llibres. Després els deixen als seus clients. És com si jo, a partir d’ara, quan compri un llibre de vostè, si l’hi deixo a un amic, hagués de tornar a pagar”. Sembla d’una lògica aclaparadora, però em sembla que vaig aconseguir explicar-li el meu punt de vista i, alhora, conservar-lo entre els meus lectors. La raó de fons és la mateixa per la qual un barber ha de pagar drets d’autor si posa el fil musical al seu negoci. Una cosa és un particular, i una altra un ens públic. Si el barber li fa un magnífic tall de cabell al seu fill, fora d’hores, mentre escolta el fil musical, és l’acció d’un particular. Res a dir. Però si ho fa en hores de feina, aquell fil musical es converteix en un al·licient més que ofereix als clients. És a dir, contribueix a generar el seu benefici econòmic. En aquest cas, ha de pagar.

… però més trist és robar

Les biblioteques són una entitat pública que funciona públicament gràcies, entre altres coses, al préstec de llibres. És la raó del seu “negoci” encara que sigui gratis. De manera que permetre els autors a participar en el negoci mitjançant una modesta retribució (més o menys deu cèntims d’euro) no sembla tan forassenyat. Expliquem això perquè una de les gran notícies de la setmana és que el conseller de Cultura, Santi Vila, i la presidenta de CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos), Carme Riera, han fet un balanç positiu del resultat de l’aplicació del conveni signat l’any passat, per facilitar la gestió dels drets d’autor a las biblioteques de Catalunya. Aquest acord també va ser signat per la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i per l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Un servidor encara no ha cobrat mai ni cinc de cap biblioteca catalana ni espanyola. La normativa europea hi obliga de fa anys, però les disputes per veure qui ha de pagar (Estat, comunitat autònoma, diputació, ajuntaments) havien fet que fins ara no s’hagués avançat. El conveni esmentat fa que Catalunya torni a ser pionera respecte a l’Estat. Deu centimets per llibre, per caritat…

stats