'La torre mestra', un pastitx pertorbador

'La torre mestra', un pastitx pertorbador Zoom

Fins fa gairebé 3 anys, el nom de Jennifer Egan era desconegut per a la majoria de lectors catalans. Només una petita secta, la que devora suplements literaris sense que n'importi la llengua, n'havia llegit alguna cosa. El reconeixement internacional per a l'escriptora de Chicago va arribar el 2011 quan va guanyar el Pulitzer de ficció per A visit from the goon squad, una novel·la poblada de vells rockers i bales perdudes que aquí es va traduir com El temps és un cabró (Edicions de 1984). Fos pel que fos, com a conseqüència del guardó, per la traducció desacomplexada del títol en català o, fins i tot, per les bones crítiques que va rebre, va aconseguir notorietat. Aquell tipus de reconeixement que alimenta l'orgull de llibreters i lectors que encara es gasten bona part del sou en llibres. Un parell d'anys més tard, Edicions de 1984 edita una novel·la anterior de Jennifer Egan, La torre mestra, publicada el 2006 als Estats Units. Sota el títol amb tuf d'exemplar de gènere fantàstic, s'hi amaga una novel·la ambiciosa en què conviuen tres històries unides pels personatges que farceixen les novel·les d'Egan. Fracassats, individus perduts a la recerca d'una segona oportunitat, tant protagonistes com secundaris, formen un caràcter únic que presideix les seves novel·les.

L'argument central l'ocupa la història del Danny i el Howie, una parella de cosins que veuen transformada la seva vida a partir d'un episodi tràgic. Quan eren petits, el Danny va tancar el cosí en una cova durant tres dies. A partir d'aquella experiència, el Howie s'endinsa en una espiral de drogues i l'envien a un reformatori. Vint anys més tard es retroben. El Howie s'ha convertit en un empresari d'èxit que construeix un hotel dins la torre d'un castell mig abandonat del centre d'Europa. Aïllat del món i les noves tecnologies, l'hotel vol convertir-se en un lloc per recuperar "la imaginació perduda" de la infància. Per la seva banda, el Danny, fart de la vida a Nova York, té ganes d'emprendre una nova aventura. Després d'anys sense saber res del seu cosí, decideix anar a ajudar-lo i, d'alguna manera, esborrar la culpabilitat que conserva des de l'incident. Aquest argument rocambolesc surt del tupí del Ray, un presidiari que s'apunta a un taller d'escriptura que organitza el centre penitenciari. Vol allunyar-se del seu company de cel·la i acostar-se a la Holly, la professora d'escriptura que li fa perdre el nord. Una exionqui que, al seu torn, intenta redimir-se del passat amb la literatura.

És així com Egan lliga tres històries dins de la novel·la, en què els gèneres literaris també es barregen. A La torre mestra hi conviuen un conte de fantasmes, el relat de ciència-ficció i la crònica social. La relació dels dos cosins, dins de l'espai asfixiant i laberíntic de la torre, és l'argument que ocupa més pàgines en la novel·la. Egan, pel broc gros i amb l'imaginari medieval com a referent, relata la supervivència del Danny enmig del grup d'adeptes a la causa del Howie que restaura l'antic castell. A mig camí entre una pel·lícula d'Indiana Jones, l'estètica de Joc de trons i el desconcert oníric d'un film a l'estil d' Inception, La torre mestra és un pastitx pertorbador. La tradició europea es representa amb el personatge de la baronessa Ausblinker, propietària de la torre. Qui ha de ser la figura amenaçant exhibeix el punt estrafolari i inofensiu dels quadres enormes de comtes i duquesses a qui se'ls mouen els ulls. Entre el somni i la realitat, la bogeria amenaça tots els personatges, que d'una manera o una altra han perdut la llibertat. Com diu la Holly, la professora del taller literari, el que pretén amb les classes és "crear una porta" dins de la ment dels alumnes perquè puguin escapar-se. Que comprin els drets de La torre mestra i en facin una pel·lícula ben americana. Serà un èxit.