PERE ANTONI PONS

11 títols contra la ressaca de Sant Jordi

Després d'una borratxera d'escàndol, n'hi que aconsellen curar-se la ressaca amb un bon got de licor. Potser no és gaire efectiu ni saludable. Curar-se la ressaca de sant Jordi amb més llibres, en canvi, és d'una eficàcia provada

11 títols contra la ressaca de Sant Jordi Zoom

El ‘1984’ de l’islamisme radical?

‘Submissió’, de Michel Houellebecq (Anagrama)

Un dels escriptors contemporanis amb menys pèls a la llengua, Michel Houellebecq, escriu una novel·la de política-ficció amb tons satírics sobre un dels temes més encesos -l’amenaça de l’islamisme radical- de l’actual realitat europea: la polèmica està servida. I el plaer literari, també. Quan va aparèixer a França, a principis d’any, coincidint amb l’atemptat contra Charlie Hebdo, el rebombori va ser majúscul. N’hi ha que han acusat el novel·lista de donar ales a l’extrema dreta i n’hi ha que han titllat la novel·la de “faula político-moral” a l’estil del 1984 d’Orwell. Anagrama brinda l’oportunitat de llegir-la en català i en castellà. Es publica a principis de maig.

Número 1 als EUA

‘La noia del tren’, de Paula Hawkins (La Campana)

És el thriller psicològic de moda als Estats Units i a Anglaterra i alguns crítics ja l’han comparat amb Perduda, el torturat i trepidant bestseller de Gillian Flynn. Els punts en comú són notables: unes protagonistes-narradores fosques i poc de fiar, una habilitat endimoniada per atrapar els lectors amb un argument carregat de sorpreses, i una atmosfera densament hitchcockiana. És el debut oficial de Paula Hawkins, nascuda a Zimbàbue de pares britànics, que fins ara havia escrit novel·les romàntiques amb pseudònim. Fa setze setmanes que ocupa el número 1 a la llista dels més venuts del New York Times. A partir del 2 de juny, en català a La Campana i en castellà a Planeta.

Modiano post-Nobel

‘Perquè no et perdis al barri’, de Patrick Modiano (Proa)

L’autor francès -parisenc, per ser exactes- va publicar aquesta novel·la només una setmana abans de ser guardonat amb el Nobel de literatura 2014. El protagonista és un escriptor, Jean Daragane, que un dia rep la trucada d’un desconegut que ha trobat la seva agenda. A partir d’aquesta trucada, un riu de records oblidats comença a fluir. Com passa sovint amb Modiano, la novel·la funciona com una investigació policíaca en què el misteri a resoldre és el passat absent del protagonista. Marques de la casa són la prosa hipnòtica, l’atmosfera melancòlica i París, que Patrick Modiano ha convertit en la llar literària de tants lectors. A Proa en català i a Anagrama en castellà.

Sinceritat sense concessions

‘L’illa de la infantesa’, de Karl Ove Knausgård (L’Altra)

A més de ser un dels projectes literaris més ambiciosos i de més envergadura de la literatura contemporània, el sextet de llibres autobiogràfics que formen La meva lluita també ha resultat ser brutalment addictiu per a molts lectors d’arreu del món. Els seus principals valors? L’autenticitat i la profunditat amb què l’autor noruec Karl Ove Knausgård aborda, sense concessions, tots els aspectes de la seva vida. Anagrama en castellà i L’Altra en català tenen previst publicar el projecte sencer. El 13 de maig arriba a les llibreries el tercer volum, L’illa de la infantesa, sobre la família i la memòria. I el 2 de setembre, Un home enamorat, segon llibre del sextet -inèdit fins ara en català- i un dels més elogiats.

Sempre Zweig

‘Amerigo’, de Stefan Zweig (Edicions de 1984)

És una característica dels millors escriptors saber treure petroli literari dels temes més dispars. El novel·lista, biògraf, assagista i memorialista Stefan Zweig (1881-1942), que va fer llibres plaents, estimulants i savis, tant quan narrava la Viena de principis de segle com quan rescatava els moments estel·lars de la humanitat, en va donar proves tota la vida, de posseir aquesta virtut. A partir del 13 de maig, ho podrem constatar una vegada més. Edicions de 1984 recupera, a la col·lecció Incís, un Zweig inèdit en català, Amerigo, sobre l’enfilall de malentesos que van portar a batejar Amèrica amb el nom d’Amerigo Vespucci. La traducció de Gabriel de la S.T. Sampol és en un català “per llepar-se’n els dits”, segons l’editor Josep Cots.

El Terminator de Grècia

‘Economia sense corbata’, de Iannis Varufakis (Destino)

Una de les poquíssimes conseqüències positives de la crisi econòmica en el mercat editorial ha sigut l’augment de vendes dels llibres sobre economia. El 6 de maig Destino afegirà un títol més a un subgènere amb overbooking, amb la particularitat que Economia sense corbata està escrit per un dels homes de moda del panorama polític internacional, el ministre de Finances grec, Iannis Varufakis, la nèmesi d’Angela Merkel. Varufakis hi explica, d’una manera “amena i crítica”, qüestions relatives a la pobresa, la riquesa, com es generen les desigualtats i la relació entre el poder i els diners, fent ús d’un llenguatge desenfadat i poc academicista.

Un èxit gallec tan singular com el seu autor

‘La venedora de paraules’, de Séchu Sende (RBA - La Magrana)

Amb uns 30.000 exemplars venuts, aquest recull de quaranta-dos contes “breus, molt breus o brevíssims” ha sigut un dels èxits comercials i crítics més contundents de la literatura gallega actual. Tan singular com el seu autor, poeta, narrador, sociolingüista, activista social i domador de puces al Galiza Pulgas Circus (!), La venedora de paraules, de Séchu Sende, converteix en literatura -irònica, combativa, tendra o humorística- les diferents actituds que els parlants tenen cap a la seva pròpia llengua. Publicat per RBA - La Magrana, aquest cant ple d’amor i creativitat a la llengua pot atrapar els lectors catalans com ja ha atrapat els gallecs, els bascos, els kurds i els turcs. Arribarà a les llibreries al maig.

Lectures alliberadores

‘Mujeres y libros’, de Stefan Bollmann (Seix Barral)

A través de Seix Barral, arribarà el nou assaig de Stefan Bollmann, expert en Thomas Mann i autor del bestseller Las mujeres que leen son peligrosas. A partir d’un recorregut pels últims 300 anys de relació entre les dones i els llibres -Jane Austen i la sobirania personal, el mal gust literari de Madame Bovary com una forma de fatalitat, Marilyn Monroe llegint James Joyce...-, Bollmann mostra, amb les eines de l’assaig literari, el relat històric i l’anàlisi cultural, com la febre per la lectura que va prendre les dones en l’Europa il·lustrada de fa tres segles va desencadenar una sèrie de canvis perdurables i va jugar un paper més que determinant en el seu camí cap a la plena emancipació.

La feminitat i Maria de la Pau Janer

‘Quan siguis lliure’, de Maria de la Pau Janer (Columna)

Després de cinc anys de silenci editorial, la mallorquina Maria de la Pau Janer, que actualment codirigeix un programa radiofònic sobre sexe i erotisme a Catalunya Ràdio ( Les mil i una nits ), publica una nova novel·la, una història de solidaritat que es desenvolupa entre escenaris tan dispars com els jardins i els palaus del Bagdad mític i l’època actual, i que toca temes com la traïció, l’amor, l’infortuni i les promeses. El publicarà Columna, desembarcarà a les llibreries el 3 de juny i engrossirà una bibliografia que ja compta amb títols com Lola, Ets la meva vida, ets la meva mort, Las mujeres que hay en mí i Pasiones romanas.

Un clàssic occità

‘El llibre dels grans dies’, de Joan Bodon (Club Editor)

Fidel a la seva aposta per la literatura feta des de la valentia dels marges, Club Editor publicarà al mes de juny El llibre dels grans dies, de Joan Bodon (1920-1975), el contista, novel·lista i poeta més important de la literatura occitana moderna, del qual en català ja s’ha publicat, també a Club Editor, la novel·la Catoia l’enfarinat. La traducció és de Joan-Lluís Lluís i l’editora Maria Bohigas irradia entusiasme a l’hora de presentar Bodon al públic: “És un autor mític, que va escriure en occità algunes novel·les que són veritables obres mestres”. Quant a El llibre dels grans dies, Bohigas afirma que “tracta molts temes, i un d’ells és com una perla literària pot sortir d’una llengua agònica”.

El retorn d’Albert Sánchez Piñol

‘Vae Victus’, d’Albert Sánchez Piñol (La Campana)

El títol, traduït, significa Ai dels vençuts. Serà la continuació de Victus i Albert Sánchez Piñol reprendrà les peripècies del narrador protagonista, Martí Zuviría. Conscient que serà el plat fort de la temporada de tardor, Isabel Martí explica: “Tot i que està programat per al setembre, encara estem en procés de correcció i no volem treballar amb presses. Si ha de sortir més tard, hi sortirà”. En una conferència al Born Centre Cultural fa uns mesos, Piñol va explicar que la novel·la tindria tres parts: “l’etapa americana de Zuviría”, marcada pels enfrontaments entre els indis i els carolins a l’Amèrica del Nord, “la guerra que Felip V declara a França, l’Imperi Germànic, la Gran Bretanya i els Països Baixos”, i una tercera que no podia avançar. Està previst que surtin, alhora, la versió castellana (original) i la traducció catalana.