L'ESCUMA DE LES LLETRES
LLUÍS A. BAULENAS

La tendència de futur: llibreries gurmet

ALGUNES LLIBRERIES SERAN COM LES ENOTEQUES, AMB PRODUCTES SELECCIONATS, TASTOS LITERARIS, ETIQUETATGES DE LA CASA, ETC. / IVAN GIMÉNEZ Zoom

LLIBRE, CACA?

La setmana passada vam comentar que una enquesta britànica sobre el fet de llegir feta a més de trenta mil escolars donava, entre altres resultats, que els nois i noies d'entre vuit i setze anys consideraven majoritàriament la lectura una cosa de vells. Encara ens tremolen les cames. Perquè és a partir de la vergonya, pròpia o aliena, que s'han desencadenat processos tràgics en la història de les cultures. Una de les pitjors coses que se li pot dir a un ciutadà, per exemple, és que la seva és una llengua d'ignorants o de gent de classe baixa. En el moment que una generació s'ho ha cregut, els pares valencians, nord-catalans, occitans, bretons, corsos, irlandesos, etc. han passat a parlar als seus fills en la llengua dominant: espanyol, francès, anglès, etc. El resultat és a la vista: la llengua pròpia trontolla. Que un jove passi vergonya pel fet que el vegin llegir ens col·loca davant d'un canvi de gran magnitud, de perspectiva llarga que, a diferència d'altres èpoques, no es pot aturar. Vull dir que, ni que fos per rebel·lia, molts adolescents consideraven la lectura un fet imposat per l'escola. L'actitud durava el que durava, però, segons l'època, no tenien gaire alternativa. Televisió? Cinema? Tard o d'hora, els interessats acabaven per tornar al llibre. I formaven la minoria lectora que hi ha hagut sempre a casa nostra. Ara se'n van, però no hi tornen. I perden l'hàbit de llegir. Tal com s'està perdent l'hàbit d'escriure a mà. Dit això, ¿hem de considerar-ho un fet sense remei? N'hi ha d'optimistes que davant el tancament de llibreries emblemàtiques (un adéu, ara, per a la Documenta!), assenyalen l'augment d'obertures d'altres llibreries menys cèntriques. No tenim gaire clar si una cosa compensa l'altra, ja que els plantejaments i les actituds són molts diferents. En qualsevol cas, la tendència és clara: l'e-book no arrenca i el llibre acabarà per reduir-se a un producte gurmet per a entesos. O sigui, que els pròxims anys caldrà obrir una llibreria com qui obre una enoteca, amb productes seleccionats, amb tastos literaris, etiquetatges de la casa, etc. Pot ser que funcioni. Però ja ens podem anar acomiadant del llibre com a producte cultural de consum massiu tal com s'ha conegut des de fa milers d'anys.

EL MÓN ÉS DELS VALENTS

Com que estem en plenes festes, tanmateix, apuntarem un fet anecdòtic del tot positiu que, en dates tan assenyalades com aquestes, t'omple el cor de conformitat, resignació i, per què no dir-ho, una mica d'optimisme. Al barri de qui signa, l'Eixample, s'ha distribuït per les bústies un full volant de factura senzilla en què s'anuncia, sense embuts, que et compren cent llibres per vint euros. Et vénen ganes de plorar. Primer, perquè diu llibres, no pas l'horrorós llibres en suport paper (o sigui que qui compra encara en té prou amb la denominació antiga ). I, segon, perquè, tot i que el preu per llibre és baix, atenció, senyores i senyors, pretén jugar-s'hi un petit capital perquè pensa que pot haver-hi negoci! I, a més, te'ls ve a recollir a casa teva. L'insensat signa Ramon i dóna un telèfon mòbil de contacte. Via fora, Ramon!