Als diccionaris, a més de paraules, hi hauríem de trobar tots els sintagmes que tenen un cert grau de lexicalització: que tenen un significat que no es pot predir a partir dels mots que els formen. Un bon lexicògraf els ha de detectar i posar en negreta dins les entrades on probablement l’usuari els buscarà: les de les paraules que hi tenen més pes.

Ningú pot predir que en mans de tingui un sentit substancialment diferent que a mans de. I seria bo que en la ja llarga entrada de mà hi trobéssim els dos sintagmes ben definits i amb uns exemples clars. Perquè diria que no és el mateix morir en mans d’algú que a mans d’algú. En el primer cas es mor sota el control d’algú, mentre que en el segon aquest algú et mata.

És el que diu el Panhispánico de dudas per distingir en manos de i a manos de, i tot fa pensar, encara que cap diccionari català ho confirmi, que també és vàlid per a la nostra llengua. Sembla, doncs, que massa dones no moren -com escrivim sovint- en mans de la seva parella sinó a mans de la seva parella, i que els membres de l’Estat Islàmic no tenen por de morir en mans d’una dona sinó a mans d’una dona, perquè es veu que llavors no van de pet al Cel.

L’únic diccionari que entra en negreta a mans de, l’utilíssim i cada cop menys utilitzat GD62, l’entra amb un sentit molt poc lèxic,ja que la a ve forçada per un verb de moviment: “L’empresa ha passat a mans dels fills”. En aquest cas els dos sintagmes sí que són sinònims, com ho prova la frase “L’empresa ja està en mans dels fills”.

El silenci dels diccionaris ens aboca a buscar la resposta en la paraula de Déu. No, no temeu, no sóc devot de Wert sinó de Ruaix, que és qui ha vetllat per la correcció de la Bíblia interconfessional, l’únic corpus en línia que permet avalar amb garanties la bondat d’un sintagma.

I allà per fi ho trobo: “Tots van morir a mans de David i els seus homes” i, en canvi, “Posaré Egipte en mans de gent malvada”.