El sector editorial vol començar a remuntar les vendes amb apostes segures com les noves novel·les de Javier Marías, Lluís Llach i Dolores Redondo -o recuperant el debut del supervendes Joël Dicker, Els últims dies dels nostres pares -, però també oferint el miler de pàgines de l’assaig El capitalisme del segle XXI, de Thomas Piketty, i reivindicant grans noms de les lletres catalanes a través de dietaris inèdits ( La vida lenta, de Josep Pla), reedicions ( Tots els camins duen a Roma, de Gaziel), ampliacions (les Cartes a Màrius Torres de Joan Sales) i obres completes (tota la poesia de Blai Bonet).

Petites editorials com Raig Verd, LaBreu i Males Herbes mostraran una vegada més el seu bon gust publicant, respectivament, títols de Peter Handke ( La gran caiguda ), Emmanuel Carrère (El bigoti ) i Kurt Vonnegut ( Mare nit ). Adesiara, fidel a l’exquisidesa del seu catàleg, publicarà Devocionari domèstic, de Bertolt Brecht, i les Vides de Dante i de Petrarca, de l’humanista florentí Leonardo Bruni.

Tenir el sexe al cap

Del Marquès de Sade a Javier Marías i Marc Romera

Una de les últimes efemèrides de l’any serà el bicentenari de la mort del Marquès de Sade. Per commemorar l’aniversari del traspàs del llibertí -que va tenir lloc el 2 de desembre del 1814-, Proa recupera Justine o les dissorts de la virtut, on la jove protagonista, que es queda òrfena de molt jove, escull el camí de la virtut però no deixa de trobar-se personatges malèvols que la volen pervertir.

Les argúcies sexuals dels personatges del Marquès de Sade no seran les úniques novetats picants que arribaran als taulells. A Así empieza lo malo (Alfaguara), Javier Marías es fixa en la vida íntima d’un matrimoni veterà a partir de la narració d’un jove que es converteix en secretari personal del marit, que havia sigut un conegut director de cinema. A Les relacions virtuoses (RBA - La Magrana), Marc Romera es planteja un remake eròtic i literari de Les relacions perilloses, de Choderlos de Laclos: a través d’un intercanvi de correus electrònics entre Bellmunt i Mar Tell assistim als jocs de seducció, de domini i de manipulació entre els dos personatges i dues noies amb qui Bellmunt ha de tenir relacions sexuals per complir amb les exigències de Tell.

Tenint en compte la foscor sexual de les dues novel·les que precedeixen Ofrena a la tempesta, de Dolores Redondo -que tanca la trilogia del Baztán-, la inspectora Amaya Salazar haurà de tornar a encarar-se amb un assassí de pulsions extremes. Fins i tot Paulo Coelho dedica una novel·la a les relacions extraconjugals, Adulteri (Planeta), que ja ha venut desenes de milers d’exemplars al Regne Unit, Itàlia, França, Grècia i el Brasil. En el cas de Coelho, a l’efecte de 50 ombres de Grey s’hi ha d’afegir l’influx de L’alquimista, un llibre del qual es van vendre milions d’exemplars a tot el món.

Viatjar al passat

Quatre retorns desitjats: Barbal, Llach, Marsé i Bezsonoff

Feia sis anys que Maria Barbal no publicava novel·la. En la pell de l’altre (Columna) arrenca la dècada passada, quan la Ramona i la Mireia coincideixen en una associació dedicada a recordar ex-presos polítics i refugiats republicans. Aquí comença un flash-back que viatja fins a la infantesa de les protagonistes. La Ramona, la família de la qual “va passar per Argelers i Mauthausen”, menteix sobre el seu passat per poder ocupar un lloc que no li pertoca. L’autora de Pedra de tartera reflexiona sobre les raons que porten a mentir i sobre els silencis imposats.

Lluís Llach, que el 2011 va debutar en la ficció amb Memòria d’uns ulls pintats, torna a l’octubre amb la novel·la Les dones de la Principal (Empúries), on tres dones de generacions diferents han quedat marcades per l’assassinat del capatàs del casal la Principal -que elles regenten- el 18 de juliol del 1936, el dia que va esclatar la Guerra Civil. Juan Marsé, que va recuperar la grapa narrativa amb Caligrafía de los sueños (2011), explica en una nouvelle il·lustrada l’amistat entre l’adolescent Bruno i la vella ballarina polonesa Hanna Pawli a la Barcelona de la dècada dels 80. Noticias felices en aviones de papel (Lumen) arribarà al novembre, dos mesos després que Demonios familiares (Destino), la novel·la pòstuma d’Ana María Matute, morta aquesta primavera. És una història d’amor que té com a protagonista una jove monja, l’Eva, que torna a casa l’any 1936 després que el convent on vivia fos cremat.

A Matar De Gaulle (Empúries), Joan-Daniel Bezsonoff recrea un episodi històric real, el complot d’un grupuscle de militars i civils francesos que van decidir atemptar contra el general després de la guerra d’independència algeriana.

Vides escrites

Els inèdits de Pla i les cartes entre Stefan Zweig i Joseph Roth

La vida lenta (Destino) recollirà tres quaderns inèdits de Josep Pla escrits els anys 1956, 1957 i 1964. Coincidint amb els 50 anys de la mort d’Agustí Calvet, Gaziel, Proa en recupera les memòries de joventut, Tots els camins duen a Roma : arriben fins al 1914, moment en què el periodista tenia 27 anys. Club Editor rescata Cartes a Màrius Torres, de Joan Sales, amb un apèndix inèdit. Ser amigo mío es funesto inclourà una dècada intensa de correspondència (1927-1938) entre Stefan Zweig i Joseph Roth. Publicada per Acantilado, farà companyia a l’octubre a Nivells de vida (Angle/Anagrama), l’homenatge que Julian Barnes va escriure a la seva dona, morta l’any 2012.

Vicenç Villatoro ha novel·lat la vida del seu avi a Un home que se’n va (Proa). La història de com un home de 60 anys s’instal·la a Terrassa -venint de Còrdova- i de quina manera se’n surt promet ser una de les obres més personals del novel·lista.

El cànon aguanta

Pessoa, Dostoievski i Villalonga tornen a les llibreries

A més de multiplicar-se en poetes com Alberto Caeiro, Álvaro de Campos i Ricardo Reis i en narradors com Bernardo Soares (autor d’El llibre del desassossec ), Fernando Pessoa també va escriure uns quants esbossos de novel·les policíaques, reunides per primera vegada a Quaresma, descifrador (Acantilado). La literatura russa estarà representada per dos bons exemples: La rasa, d’Andrei Platónov, i una edició revisada de la traducció de Joan Sales d’ Els germans Karamàzov. Els publicaran Edicions de 1984 i Club Editor, respectivament.

RBA - La Magrana reunirà en un sol volum les quatre novel·les de Llorenç Villalonga que exploren el mite de Bearn: Mort de dama, Les temptacions, La novel·la de Palmira i la indispensable Bearn o la sala de nines. Seix Barral publica La pandilla de Asakusa, una novel·la inèdita en castellà del premi Nobel de literatura Yasunari Kawabata. Bromera també acudirà a la distinció literària més prestigiosa confiant en Dario Fo: el popular dramaturg italià -que s’acosta als 90 anys- acaba de debutar en la novel·la amb La filla del Papa.

Actualitat internacional

De la prolífica Joyce Carol Oates a Pierre Lemaitre, últim Goncourt

Seguir la pista creativa a la nord-americana Joyce Carol Oates no és senzill: l’autora publica un parell de novetats cada any des de fa més de quatre dècades. L’última, Carthage, arribarà a través d’Alfaguara a l’octubre al mateix temps que dues novel·les voluminoses, El llindar de l’eternitat, de Ken Follett, i La música del silenci, de Patrick Rothfuss, totes dues a Rosa dels Vents.

També arribarà gràcies a Bromera la traducció catalana d’ Ens veiem allà dalt, de Pierre Lemaitre -últim premi Goncourt de novel·la-, i Anagrama presentarà El món resplendent, de Siri Hustvedt. La Campana i Alfaguara publiquen Els últims dies dels nostres pares, la primera novel·la de Joël Dicker, que l’any passat va ser un dels autors més venuts de la temporada amb La veritat sobre el cas Harry Quebert.