XAVI SERRA

El superheroi desconstruït segons Alan Moore

És sorprenent el tortuós camí que ha hagut de recórrer fins veure la llum la sèrie Miracleman, una obra capital del gènere superheroic i un dels millors treballs d’Alan Moore. El còmic va aparèixer a principis dels 80 a la revista britànica Warrior. La idea inicial era actualitzar als nous temps Marvelman, un superheroi anglès dels 50 creat per Mick Anglo inspirant-se obertament en el Capità Marvel. Però en lloc de limitar-se a renovar superficialment del personatge, Moore va plantejar una refundació radical del concepte de superheroi que va sacsejar profundament el gènere. A Miracleman, l’anglès explora des d’una lògica realista la figura del superhome -la crisi d’identitat d’un home normal que es transforma en semidéu, els danys col·laterals d’una batalla entre dos superherois- i porta fins a les últimes conseqüències el que suposaria per a la raça humana compartir el planeta amb éssers superpoderosos.

La publicació d’aquesta joia es va interrompre dues vegades, primer per bancarrota de l’editorial Quality i després, ja amb Neil Gaiman al timó, per la d’Eclipse. Des de llavors, una batalla legal pels drets de l’obra n’ha impedit la reedició, cosa que ha augmentat el seu estatus de culte. L’exhaustiva edició de Panini posa fi al viacrucis legal. Però no busquin el nom d’Alan Moore als crèdits: l’excèntric guionista anglès no està conforme amb la resolució del plet i ha renunciat a l’autoria.