Gianni Rodari ha estat un dels escriptors del segle XX amb una imaginació més poderosa i amb un sentit de l’humor més exquisit (tant per a un lector jove com per a un d’adult que no porti el cinturó de castedat del realisme). La Galera n’ha reunit, recentment, sis llibres imprescindibles en un únic volum: Els viatges d’en Joan Esquenadret, El llibre dels perquè, Contes llargs com un somriure, Atalanta, Gelsomino al país dels mentiders i Les aventures d’en Cebeta.

Publicat el 1973, Contes escrits a màquina és un dels reculls de narracions més coneguts de l’italià. Integrat per 26 narracions de títols tan divertits com El món en conserva, Miss Univers d’ulls color verd Venus, En Marco i en Mirko contra la banda del talc i La guerra dels poetes (amb moltes rimes en ‘or’), el llibre arrenca amb la visita d’un cocodril al plató d’un programa de televisió, on ha de participar en un concurs. Expert “en caca de gats”, un tema “una micona fecal” però “també felí”, cada vegada que el senyor Coco se sent contra les cordes es cruspeix algú, fins que topa amb l’hostessa Sabina, estudiant de filosofia que no es deixa acoquinar i que atonyina el rèptil. Fuig del plató plorant i amb una amenaça als llavis: el pròxim cop vindrà amb el germà, un cocodril del Nil amb males puces, i culminaran el festí televisat.