ELS LLIBRES I LES COSES

Els senyors Esteve i l’esperit de la rebotiga

Els senyors Esteve  i l’esperit de  la rebotiga / FIRMA FOTO Zoom

Els senyors Esteve dels quals parlaré són, si no ben bé l’altra cara de la moneda del botiguer de Santiago Rusiñol, sí una versió més culta i il·lustrada, més ambiciosa intel·lectualment. En aquests senyors Esteve no hi ha l’oposició generacional entre el pare petitburgès i el fill artista, sinó la continuïtat familiar a remolc d’un esperit científic i emprenedor. Parlo de la nissaga dels Esteve farmacèutics, avui amos de la multinacional Esteve. I parlo en concret de la de Josep Esteve i Seguí (1874-1927), biografiat per Genís Sinca a Aquells homes amb barba (Duxlem).

El despertar del catalanisme cívic de Manresa a inicis del segle XX no s’explica sense aquest personatge. La seva rebotiga de la farmàcia de la Plana de l’Om, al cor de la ciutat, no només va fer-se famosa per les pólvores Esteve, que tot ho curaven -vaja, sobretot el mal de cap i el mal de panxa-, sinó també per les reunions d’una colla d’home barbuts que van impulsar la vida cultural i associativa de la ciutat: en pocs anys van fundar el Foment de la Sardana (1903), el Centre Excursionista del Bages (1905), l’Orfeó Manresà (1905) o l’Esbart de Dansaires (1908). Cal no oblidar que a la ciutat s’havien redactat les famoses Bases de Manresa (1892). Entre aquells barbuts amics de Josep Esteve hi havia, per exemple, un tal Joaquim Amat, pare de l’escriptor Joaquim Amat-Piniella, famós per la crònica dels camps nazis K.L. Reich.

Pròxim primer a la Lliga i després al Centre Nacionalista Republicà, Josep Esteve va ser el primer president tant del Centre Excursionista com de l’Orfeó, a més de bibliotecari del Casino. La seva dèria paremiològica (recerca de refranys populars) el va convertir en col·laborador de mossèn Alcover i va acabar confegint un catàleg de 1.595 refranys i dites de la comarca.

Josep Esteve no és, però, el patriarca de la nissaga de farmacèutics. Va heretar el negoci de l’oncle Tomàs Esteve i Pla, que no havia tingut descendents masculins. L’avi d’aquest, Tomàs Esteve i Gabanyach, fill de pagesos, havia après l’ofici amb un apotecari de Puigcerdà que li va pagar els estudis a Barcelona, i havia baixat de la Cerdanya a Manresa el 1787 per fer-se càrrec de la farmàcia de l’Hospital de Sant Andreu dels Pobres Malalts. El seu fill, Tomàs Esteve i Florença, va fundar el 1824 la farmàcia que encara existeix al mateix lloc. A la seva mort, el 1850, va agafar-ne les regnes primer un germà i després Tomàs Esteve i Pla. I a partir d’aquí ve el nostre home, que va donar un gran impuls a l’establiment, creant nous productes i dissenys, i que un any abans de morir el va remodelar de dalt a baix a l’estil modernista de la mà de Josep Firmat, autor també del Teatre Kursal.

El fill únic del Josep, Antoni Esteve, és qui va fer el segon gran salt del negoci familiar, quan va fundar el 1936 els Laboratoris del Dr. Esteve, avui amb 2.800 empleats, implantació internacional i encara regit per fills seus. L’esperit de servei, d’innovació i el catalanisme d’aquella rebotiga no ha deixat de donar fruits.