XAVI SERRA

El retorn en clau ‘noir’ d’un mestre octogenari

Jules Feiffer no és un autor gaire conegut a casa nostra, tot i haver guanyat un Pulitzer per les seves tires polítiques publicades a The Village Voice i l’Oscar al millor curt animat per Munro, del 1961. Il·lustrador de llibres infantils i dramaturg, va escriure guions per a Mike Nichols, Robert Altman i Alain Resnais i va ser pioner de la novel·la gràfica amb Tantrum, publicada el 1979. Amb 85 anys i en plena forma, Feiffer torna a la càrrega amb Matar a mi madre, un còmic de gènere negre trepidant i divertit, un exercici d’estil tan lliure que costa de situar. Feiffer cuina a foc viu un melodrama en clau noir ambientat en la Gran Depressió que protagonitzen detectius borratxos, heroïnes tràgiques i boxejadors caiguts en desgràcia, un relat tocat per una mirada humorística però no irònica que recorda la de Will Eisner, amb qui l’autor va treballar de jove escrivint guions per a The Spirit. Però, tot i que comparteix el gust per les composicions de pàgina creatives, Feiffer es desmarca de la precisió formal d’Eisner amb un dibuix ràpid, lliure i fluid, quasi improvisat a ritme de rhythm’n’blues, que remata amb un ús brillant de la paleta de colors sèpia. Un treball realment magistral.