Formentor

La resurrecció d’unes converses mítiques

La història de l'hotel de Formentor està molt lligada a la literatura des dels seus inicis

La resurrecció d’unes converses mítiques / CATI CLADERA / PREMI FORMENTOR 2017 Zoom

Va ser un empresari argentí, Adán Diehl, qui va tirar endavant la construcció de l’hotel Formentor, inaugurat l’any 1929, i la relació amb la literatura d’aquest entorn privilegiat -un oasi luxós enmig d’un paratge natural d’excepció- va començar ben aviat, primer amb la Semana de la Sabiduría, promoguda pel comte Keyserling el 1930, i més endavant amb les Conversaciones Poéticas organitzades per Camilo José Cela el 1959. El mateix any s’hi va celebrar el primer Col·loqui Internacional de Novel·la, promogut per Carlos Barral, llavors editor de Seix Barral. Des de llavors i fins al 1961 l’hotel de Formentor va ser escenari de tres trobades que es van haver d’interrompre després que el govern de Franco les vetés i les considerés “dissidència intel·lectual”.

Aquell mateix 1961 Samuel Beckett i Jorge Luis Borges van rebre el primer Premi Internacional Formentor, que més endavant rebrien -en escenaris fora del territori espanyol, com ara Corfú, Salzburg i Gammarth, a Tunísia- Uwe Johnson, Nathalie Sarraute, Saul Bellow i Witold Gombrowicz. El 1967 els guardons i les converses van passar a la història. No va ser fins quatre dècades més tard que Basilio Baltasar, que tot just començava a dirigir la Fundación Santillana, es va trobar en un sopar amb l’escriptor Carlos Fuentes i Simón Pedro Barceló, copresident de Barceló Corporación Empresarial, empresa propietària de l’hotel Formentor. “Va ser una feliç coincidència -diu Baltasar-. Tots tres vam parlar de recuperar aquell punt de trobada recordant les converses mítiques dels anys 60, però també amb una consciència creativa. I va ser possible”.

El 2008 es va celebrar la primera edició de les noves converses de Formentor. “L’objectiu era fer perviure un esperit literari de diàleg, una cita anual en què la conversa tranquil·la entre gent intel·ligent fos el motor”, reconeix Baltasar. En una dècada de trajectòria s’han abordat temes com els grans personatges de la literatura, les màscares del jo, el futur de la novel·la, els esperits i fantasmes i també la maldat literària. El lema de les converses d’enguany és Bohemis, Mags i Rodamons, i hi participen una trentena d’autors durant tot el cap de setmana, entre els quals hi ha Patricio Pron, Andreu Gomila, Valerie Miles, Juan Gabriel Vásquez, Alicia Kopf i Marina Perezagua. “Hi ha més de 350 inscrits, el doble que l’any passat”, recorda Baltasar.

Així com les converses són una iniciativa de la Fundación Santillana i l’hotel Formentor, la dotació del premi -que es va recuperar el 2011- surt del mecenatge de les famílies Barceló i Buadas. Abans de Manguel l’han guanyat Carlos Fuentes, Juan Goytisolo, Javier Marías, Enrique Vila-Matas i Ricardo Piglia. “A la república de les lletres els premis literaris són atorgats majoritàriament per institucions públiques i per editorials -diu Baltasar-. En el nostre cas és una iniciativa privada, i el palmarès té com a voluntat principal recompensar l’excel·lència literària i proposar al gran públic una sèrie d’autors que val molt la pena de llegir”. Al matí Alberto Manguel va suggerir tres noms que mereixerien el Formentor: Cees Nooteboom, Ismaïl Kadaré i Norman Manea.