Truman C. Everts: El despistat que va fer famós Yellowstone

El relat d’un recaptador d’impostos que es va perdre durant 37 dies va ser clau en el naixement del primer parc natural dels Estats Units

Truman C. Everts   El despistat que va fer famós yellowstone Zoom

Quan Truman C. Everts es va perdre, els seus companys d’expedició no es van sorprendre gaire. El consideraven un paio de ciutat, un pèssim explorador i un home destinat a morir a la natura si no el trobaven ràpidament. I no el van trobar. Ara bé, Everts va sobreviure i el relat dels 37 dies que va passar perdut va ser clau en el naixement del primer parc natural dels Estats Units, Yellowstone.

Everts, nascut a la Costa Est, a Vermont, en una família benestant, va aconseguir una bona feina gràcies a Abraham Lincoln, que coneixia els seus pares: encarregat d’impostos als nous territoris de Montana. Era el 1864 i llavors la zona era terra de frontera. Cada any les fronteres nord-americanes s’anaven estenent cap a l’oest, annexionant territoris habitats per indis, on caçadors i buscadors d’or explicaven històries de Yellowstone, una zona on hi havia arbres gegants i guèisers. Una terra a punt per ser explorada.

L’agost del 1870, doncs, es va organitzar l’expedició Washburn, formada per 12 persones, la majoria alts càrrecs de l’exèrcit i exploradors amb experiència. Però, per a sorpresa general, Everts s’hi va sumar. Estava bastant tip de passar-se hores i hores sense feina en un despatx, atrapat entre discussions sobre si ell tenia dret a recaptar els impostos o aquest dret era d’un funcionari designat pel governador local. S’havia passat tantes hores somiant que va decidir unir-se a l’expedició, malgrat que era curt de vista i tenia molt poca experiència a la natura salvatge. El resultat va ser que, ja els primers dies, es quedava enrere. Primer els companys l’esperaven. Després van anar deixant-lo sol, confiant que el seu cavall seguiria el rastre dels altres. Dit i fet, quan els altres ja havien encès un foc i arreglat el campament, arribava Everts, deixant-se portar pel cavall. Però a mesura que el recorregut s’anava fent més dur, a Everts li costava més, i un dia se li va fer de nit: va haver de dormir sol i l’endemà va atrapar el grup: estaven preocupats i l’havien esperat.

El 9 de setembre, però, es va tornar a quedar sol. L’endemà esperava atrapar els companys i, segons va escriure, “estava segur de ser a l’hora d’esmorzar amb els altres”. Però va lligar malament el cavall i se li va escapar: es va quedar sol, sense menjar, sense equipatge. Tenia tot just un ganivet. Així va començar l’aventura d’Everts, que va arribar a peu a la riba sud del llac Yellowstone, on va creure veure la vela d’un vaixell. Però era un pelicà. Incapaç de pescar (no en sabia), ni de caçar (no tenia armes de foc), es va alimentar com podia: flors, herbes i animalons petits. Una nit va passar més de 5 hores dalt d’un arbre perquè un puma el perseguia. Els companys de l’expedició van estar sis dies buscant-lo, fins que, finalment, van assumir que l’havien perdut i que moriria. De fet, van acabar la seva expedició amb èxit: van tornar amb mapes i rutes creades. També van anunciar que Everts s’havia perdut i van oferir una recompensa a qui trobés el seu cadàver. Però continuava viu, malgrat que va patir intoxicacions perquè va menjar aliments en mal estat, com pardals i un llangardaix. Sort en va tenir de descobrir una zona de banys termals, on va remullar-se en aigua calenta per lluitar contra el fred.

Finalment, després de 37 dies, el buscador d’or Jack Baronett el va trobar. Pesava 30 kg, havia perdut les sabates, se li havien trencat les ulleres i portava dies delirant, mantenint converses amb amics seus morts. Però va sobreviure. I el seu relat, en forma de llibre, va tenir tant èxit que va ser clau per posar de moda Yellowstone. Tant, que va ser la zona escollida per crear el primer parc natural de la història dels Estats Units. A Everts li van oferir ser-ne el primer director. Un gest bonic. Però quan va saber que era un càrrec sense sou va declinar l’oferta i va tornar a la Costa Est, a Maryland, on va morir tranquil treballant al servei de correus.