SOMIATRUITES

Pandita Ramabai Sarasvati, l’índia més moderna que les nord-americanes

Sarasvati va creuar els Estats Units durant tres anys oferint una visió oriental d’un país occidental a finals del segle XIX

Una fotografia de Pandita Ramabai Sarasvati dels seus anys voltant per Amèrica. / ARA Zoom

Una de les primeres xerrades que Pandita Ramabai Sarasvati va fer als Estats Units va acabar amb la policia escortant-la. Convidada per Anandibai Joshi, la primera dona índia que va acabar una carrera universitària als Estats Units, Ramabai Sarasvati hi havia arribat el 1886 per fer unes xerrades sobre l’Índia britànica, però va provocar un escàndol quan va demanar el dret de vot de les dones, tant als Estats Units com a l’Índia. A més, va recordar que els nord-americans anomenaven indis els nadius d’aquella terra perquè Colom, quan va ensopegar amb el continent americà, es dirigia precisament a l’Índia. La terra de Ramabai Sarasvati. “Colom era un cínic i un criminal”, va proclamar amb veu ferma aquell dia a Filadèlfia, assenyalant que tots els indis, tant els americans com els de l’Índia, vivien oprimits. Molts van demanar que fos expulsada dels Estats Units, però s’hi va quedar tres anys.

Del 1886 al 1889 Ramabai Sarasvati va viatjar pel país recollint material que va plasmar a La gent dels Estats Units, una obra convertida en un interessant testimoni de la literatura de viatges, ja que es tractava d’una visió d’una persona oriental viatjant per Occident. Ramabai va visitar la Costa Est, les cascades del Niàgara, el Grand Canyon de Colorado i va arribar fins a San Francisco, on va embarcar-se per tornar a l’Índia. Un viatge en el qual va interessar-se particularment per la situació de la dona i els drets dels indis nadius nord-americans. Les xerrades que feia eren pagades, ja que recollia fons per construir escoles per a nenes a l’Índia, la seva terra. En aquestes xerrades va convertir-se en un referent per a moltes sufragistes que lluitaven per aconseguir el dret de vot de les dones nord-americans. Ramabai Sarasvati va patir durant aquests tres anys de viatge el racisme, ja que molts hotels no la van acceptar, i el masclisme. Però les seves 113 conferències pels Estats Units i el Canadà van ser tot un èxit.

Ramabai Sarasvati havia nascut el 1858 en una família de bramans, la casta superior de la societat hindú. El seu pare era un estudiós del sànscrit, que va voler ensenyar a la seva filla a través dels llibres. El 1877, però, els dos pares van morir en una època de fam i pobresa a l’Índia britànica, cosa que no va impedir que ella seguís estudiant fins a aconseguir ser una de les poques dones que va rebre el títol de pandita. A l’Índia, els pandits són estudiosos especialitzats en llengua sànscrita, personatges respectats. Però el prestigi que havia guanyat el va perdre quan es va casar amb l’advocat Bipin Behari Medhi, ja que es tractava d’un casament entre dues persones de castes i ètnies diferents. Casats civilment el 1880, els dos van iniciar una lluita per exigir la prohibició del costum indi de casar nenes petites. El seu somni era construir una escola per a les nenes que quedaven vídues quan encara eren menudes, cosa que els destruïa la vida, però, altre cop, una malaltia va alterar la vida de Pandita Ramabai, ja que el seu marit va morir el 1882, poc després del naixement de la seva filla.

Però va seguir treballant, i va escriure un informe en el qual denunciava que les nenes no eren escolaritzades, que va arribar a mans de la mateixa reina Victòria. Gràcies a això, va guanyar una beca per estudiar medicina a Anglaterra i es va convertir al cristianisme, defensant la necessitat de l’Índia de modernitzar-se però també d’alliberar-se del jou britànic. Per aquest motiu va visitar els Estats Units, per veure si aquest estat podia ser un exemple, ja que era una vella colònia britànica que havia arribat lluny. El seu discurs, molt modern fins i tot per a moltes dones nord-americans, era just. “Molts cops europeus escriuen llibres de viatges a l’Índia on pretenen explicar com és una cultura antiga quan ells hi estan de pas. No puc caure en el mateix error”, va escriure.

Quan va tornar a l’Índia, va crear la Missió Pandita Ramabai Mukti, que educa infants orfes. La Missió encara existeix. Queda feina per fer.