SOMIATRUITES

Marga d’Andurain, la basca que volia entrar a la Meca

Marga d’Andurain va obrir el primer hotel a Palmira, va ser espia, va visitar Terra Santa i es va veure involucrada en diversos crims estranys

Marga d’Andurain, amb el seu marit Pierre a les ruïnes de Palmira / ARA Zoom

El 1933 el jove Jacques d’Andurain estudiava a la Universitat Americana de Beirut, un prestigiós centre d’estudis fundat el 1886 per un missioner nord-americà. Al Jacques el van avisar que la seva mare, la Marga, demanava veure’l, i prenent un te amb vistes al mar la va rebre: “He decidit que em faré musulmana perquè vull ser la primera dona europea que entri a la Meca. Ah! També em caso amb un beduí”. El Jacques estava acostumat a tenir una mare peculiar, però aquell cop va pensar que un dia prendria mal. I tenia raó.

Jeanne Amélie Marguerite Clériss, coneguda com la Marga, havia nascut a Baiona (Euskadi Nord) el 1893, dins d’una família benestant. Malgrat -o precisament- per ser filla d’un jutge que estimava l’ordre i les lleis, la Marga preferia el desordre i trencar les normes. Va convertir-se en una alumna rebel, expulsada de tots els centres d’estudis religiosos on l’enviaven. Amb 17 anys es va casar amb un cosí llunyà 12 anys més gran que ella, Pierre d’Andurain, que volia fer fortuna lluny de casa. La primera experiència, la cria de cavalls al mig de la Pampa argentina, va durar dos anys i va ser un fracàs. El 1925 va morir el pare de la Marga i, amb l’herència, el matrimoni i el seu fill Jacques van anar-se’n cap a Egipte, on van instal·lar un saló de bellesa per a les dones d’ambaixadors occidentals, el rei FuadI i diplomàtics. Anys més tard es descobriria que, en arribar al Caire, la Marga ja havia estat reclutada pel servei d’intel·ligència britànic i espiava contra els interessos del seu estat, França.

Al Caire, la Marga va fer-se amiga de tothom. La ciutat era plena d’espies i diplomàtics, i d’ella s’explica que havia arribat a ser amant de Lawrence d’Aràbia. El 1929 va anar de vacances, sense el seu marit, per Terra Santa i Síria, fent companyia a un dels caps dels serveis britànics a la zona, el major W. F. Sinclair. Els espies francesos, que ja sospitaven d’ella, van adonar-se que era una agent britànica. ¿Per quina raó va acceptar fer el viatge? Per amor, potser, perquè era amant de Sinclair. De fet, va ser amb ell amb qui va viatjar a les ruïnes de Palmira, indret on va sentir-se com a casa. Tant que el 1930 va comprar un petit edifici amb vistes al complex arqueològic i el va convertir en un dels hotels més llegendaris del Pròxim Orient, l’Hotel Zenòbia, batejat així en honor d’una reina de Palmira. Llavors a la zona hi havia quatre soldats francesos i els beduïns, però l’aventurera basca va entendre que el turisme era el futur.

La Marga es va acabar separant del Pierre, tot i que van seguir portant junts l’hotel, per on van passar personatges com Agatha Christie. Addicta a les aventures, el 1933 va decidir casar-se amb un beduí que cuidava camells, el Sulaiman, per poder visitar la Meca. Però no va arribar-hi mai. Al port de Jiddah va ser descoberta i les autoritats van considerar que no era musulmana, que només fingia ser-ho per fer turisme. La van tancar a l’harem del governador de la ciutat, on segons va explicar va passar el temps ensenyant passos de xarleston a les concubines. La situació es va complicar quan va ser acusada d’haver assassinat el Sulaiman, que havia aparegut mort. El cònsol francès la va salvar de ser lapidada. La Marga va passar-se un any a París defensant-se dels càrrecs d’assassinat fins que la van absoldre per manca de proves. Va tornar a Palmira, on el seu primer marit, el Pierre, també va morir assassinat, un cas fosc que no es va resoldre. La Marga va demanar justícia, però les autoritats locals mai van solucionar el crim.

El 1937, la Marga i el Jacques van tornar a París, on durant la Segona Guerra Mundial van col·laborar amb la resistència francesa. Ella, a més, traficava amb opi i, passada la guerra, va ser acusada d’un altre crim, en aquest cas del seu nebot. Finalment, el 1948, l’assassinada va ser ella, dalt d’un vaixell a Tànger, quan es disposava a marxar cap al Congo, on volia comprar or.