Premi llibreter
JORDI NOPCA

'L’estranyesa' de Raül Garrigasait guanya el Llibreter

Una llibretera i un cap de premsa al palmarès

L’estranyesa de Raül Garrigasait guanya el Llibreter Una llibretera i un cap de premsa al palmarès / HOJA DE LATA Zoom

Quan Raül Garrigasait va presentar al gener Els estranys, la seva primera novel·la, va quedar clar que a més de ser un autor que podia escriure amb versemblança, sentit de l’humor i un estil esponerós sobre la Primera Guerra Carlina també tenia un discurs sobre literatura molt ben estructurat, que alguns lectors ja havien pogut conèixer gràcies a l’assaig El gos cosmopolita i dos espècimens més (A Contravent, 2012). "Els estranysno és una novel·la històrica perquè no és didàctica ni vol reconstruir el passat amb vocació antiquària -va dir l’autor-. És un llibre que no podria existir sense El castell, de Franz Kafka, o Els nostres avantpassats, d’Italo Calvino: miro el passat per parlar de dilemes que són vigents”.

El jurat del premi Llibreter 2017 ha escollit la novel·la de Garrigasait, traductor i editor de la col·lecció de clàssics grecs i llatins de la Fundació Bernat Metge -actualment a Ara Llibres-, entre les novetats de literatura catalana publicades entre el maig de l’any anterior i el maig de l’any en curs. “És un retaule de situacions, personatges i gèneres literaris que barreja ficció i realitat -va recordar la llibretera Isabel Sucunza, membre del jurat-. Es tracta d’una obra original en tants aspectes que els llibreters la podem recomanar a molts tipus de lectors”. Josep Cots, l’editor del llibre -que enguany també ha rebut el Premi Nacional de Cultura per la seva feina al capdavant d’Edicions de 1984-, també va fer la seva valoració d’Els estranys : “Des de l’aparició al mes de gener, n’hem venut uns 2.000 exemplars. La venda ha sigut sostinguda i el premi ajudarà a fer créixer l’acceptació de la novel·la, d’una gran plasticitat literària i comicitat tràgica. Amb Els estranys comença la trajectòria novel·lística d’un escriptor important”.

Garrigasait va recordar la premissa argumental del llibre. “És una novel·la sobre la mirada perplexa d’un estranger que arriba a la Solsona del 1837, durant la Primera Guerra Carlina, pensant-se que té eines per entendre aquell lloc i el moment, però els seus esquemes d’interpretació se li enfonsen progressivament”. Tot seguit va dir que escrivint la història va tenir molt presents aquelles veus de “Solsona i el seu entorn” que són “rudimentàries però efectives” i que tenen la capacitat “de mostrar les seves tempestes interiors”. Una de les idees importants de la novel·la és “la percepció que la modernitat és una cosa que ve de fora”. Arrenca amb una descoberta que un alter ego de l’autor fa a Berlín al present, i d’aquí l’acció retrocedeix fins al segle XIX: el jove prussià Rudolf von Wielemann arriba a Solsona per sumar-se a la causa carlina, però de seguida perd la pista de l’exèrcit, que marxa de la ciutat deixant-lo sol en un entorn on vagarejarà durant tot un any, esforçant-se per comprendre’l. “Acostant-me al món dels personatges m’he adonat que paral·lelament als discursos de progrés n’hi ha també de dolor i patiment”, explicava Garrigasait ahir.

Una epopeia sarda

En la categoria d’altres literatures, l’obra guanyadora ha sigut Estirpe, de l’escriptor sard Marcello Fois, per “l’habilitat de crear vides minúscules i convertir-les en llegenda, per la reivindicació d’una llengua arrelada en la tradició oral del Mediterrani i que avui també pot seduir generacions de joves, i per la irrupció en aquesta tradició de la modernitat i la història general, i d’un temps i un espai que transformen i fan universal per als lectors aquesta estirp de Nuoro”.

Nascut el 1960, Marcello Fois va debutar amb Ferro recente (1992) i des de llavors ha publicat una trentena de llibres. El 2015, Periscopi va publicar la versió catalana de Memòria del buit, que també va ser publicada en castellà a Hoja de Lata, microeditorial asturiana dirigida per Laura Sandoval i Daniel Álvarez Prendes que va publicar els primers títols el 2013 i que compta al seu catàleg amb títols de Gavin Maxwell, Elinore Pruitt Stewart, Julian Semiónov i Luisa Carnés. “Compteu amb nosaltres per seguir lluitant des de la trinxera de la cultura”, van dir ahir els editors. Fois, que no va poder ser a Barcelona, va enviar un vídeo d’agraïment: “La història dels Chironi és com la de moltes famílies, feta de vivències grans i petites. Amb una diferència: ells han trobat un boig disposat a explicar-les en tres llibres. Aquest boig soc jo”.

La tercera categoria que reconeixen anualment els llibreters catalans és la del millor àlbum il·lustrat. En aquest apartat l’obra guanyadora ha sigut El banc blau, d’Albert Asensio, que l’editora Mar González, de Babulinka, ha descrit com “una obra amb gran capacitat d’emocionar que parla sobre el pas del temps i mostra un missatge necessari: sempre podem tornar a començar”. El banc blau explica amb sobrietat i bon gust les històries d’amistat, amor i solitud que tenen lloc al voltant del banc d’un parc que és l’únic que sobreviu, impertorbable, al cap dels anys.

Des de fa sis anys, el Gremi de Llibreters atorga el Memorial Pere Rodeja. És una distinció que, igual que el premi Llibreter, no té dotació econòmica però gaudeix d’un ressò notable. El Memorial Pere Rodeja premia una llibreria catalana i “una persona o entitat que destaqui per la divulgació i suport envers les activitats que els llibreters duen a terme”. La llibretera guanyadora ha sigut Rosana Lluch, de Llorens Llibres, ubicada a Vilanova i la Geltrú. L’altre premi ha sigut per a Xavier Gafarot, cap de premsa del Grup 62, “per la feina, sovint amagada, dels gabinets de premsa editorials, en un treball continu amb llibreries i autors”.